1.
lleure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir l'avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan me lleurà vindré. ésser llegut Ésser permès. A vós no us és llegut de fer això. [...]
|
2.
lleure 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures. [...]
|
3.
lleure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com creure.
[...]
|
4.
lleure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Temps del qual disposa una persona per a dedicar-se a aquelles activitats que més li agraden. [...]
|
5.
lleure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Temps de què es disposa per a fer coses no relacionades amb la feina o les ocupacions normals. [...]
|
6.
lleure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Activitat d'esbarjo i entrenteniment que es realitza durant el temps disponible fora de les ocupacions habituals. [...]
|
7.
lleure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Temps del qual disposa una persona fora de les obligacions quotidianes per a dedicar-se a aquelles activitats que més li agraden. [...]
|
8.
monitor de lleure | monitora de lleure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Monitor que atén nens i joves en activitats lúdiques i educatives fora de l'horari escolar d'un centre educatiu, com ara colònies d'estiu, casals d'estiu o esplais. [...]
|
9.
lleure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lleguda oci. Ho faré quan tingui una hora d'oci. 2 Tenir lleure de fer una cosa: Vagar. Ara no em vaga d'endreçar els llibres. Lleure(v. intr.). Vindré tan aviat com em llegui. Tenir avinentesa(de fer una cosa). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
lleure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[usat només en tercera persona i en les formes nominals] v intr 1 estar permitido, ser lícito. A vós no us és llegut de fer això, a usted no le está permitido hacer esto. 2 tener tiempo, ser posible. Quan em lleurà vindré, cuando tenga tiempo iré. [...]
[usat només en tercera persona i en les formes nominals] v intr 1 estar permitido, ser lícito. A vós no us és llegut de fer això, a usted no le está permitido hacer esto. 2 tener tiempo, ser posible. Quan em lleurà vindré, cuando tenga tiempo iré. |