com a part d'una oració que depèn d'una altra en la qual s'indica l'edat. Per exemple:
Té setanta anys, però no ho aparenta. ('no aparenta que els tingui')
Té setanta anys, però no els aparenta. ('no aparenta aquests anys')
Finalment, cal no confondre el pronom neutre ho amb lo, que és la forma [...]
, però La guanyadora va ser una dona gran ('d'edat').
A més de canviar de significat, també hi ha adjectius que canvien de categoria gramatical segons si van davant o darrere del nom: al davant adquireixen un valor adverbial, mentre que al darrere tenen un valor estrictament adjectival. Per [...]
escrites d'aquesta manera en documents que daten de la baixa edat mitjana.
3. En les transcripcions de conferències, entrevistes, etc., inclouen les acotacions que ajuden a entendre les reaccions del públic, els gestos de la persona que parla i, en general, els comentaris que faciliten la comprensió del [...]
, setge de Girona, descobriment d'Amèrica, etc.
En canvi, els períodes temporals i geològics, i els moviments artístics i culturals s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
pel febrer
en dimecres
a la primavera
el paleolític superior
l'edat mitjana
l'antic règim (si fa referència a la institució [...]
la Propietat número [...] de [...], tom [...], llibre
[...], foli [...], finca número [...], inscripció [...].
Parts contractants
D'una banda, [...], amb el DNI [...], major d'edat, amb domicili a
[...], codi postal [...], carrer d[...], com a part arrendadora.
I de l'altra, [...], amb el [...]
arxivadors.
2. L'edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:
El seu fill gran té divuit anys.
Els gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.
Aquest gerro deu tenir prop de cent anys.
3. Les quantitats aproximades:
Hi van assistir unes dues mil persones.
Va costar [...]