FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En psicoanàlisi, part de la personalitat que es troba per damunt de la consciència i controla les activitats conscients mitjançant un codi moral més o menys rígid. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es desvia del tipus ordinari, que és excepcional, anormal. Una personalitat aberrant. Un hàbit aberrant. En med., situat fora del seu lloc habitual. Òrgan aberrant. Teixit aberrant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malaltia mental Deficiència en el procés d'organització de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió. Alteració de l'estat fisiològic normal d'una planta. Una malaltia de la vinya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma d'expressió catalana usada en una altra llengua. Devoció a les característiques i als interessos nacionals catalans. Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és totalment conscient o que no ho és encara. En psicoanàlisi, part de l'estructura de la personalitat que es distingeix de l'inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent. [...]
