FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer com si fos certa, veritable, real, etc., (una cosa que no ho és). Fingir una malaltia. Fingia d'estar malalt. Fingia una alegria que estava lluny de sentir. Fingia que passava un gran dolor. Van fingir un casament. És un home que no sap fingir. Donar com a certa (una cosa imaginada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d'algú, especialment d'un subordinat. Es juga amb connivència de les autoritats. Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fingir que (una cosa) ha passat en un temps anterior a aquell en què realment s'ha esdevingut. Donar efecte (a una llei) des d'una data anterior a la de la seva publicació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara, especialment en tant que revela l'estat de salut, d'ànim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a algú. fer semblant Fingir 1. S'ha estalviat la feina fent semblant d'estar malalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ésser gaire intel·ligent. Fabricar mentalment. Inventa alguna raó per a convèncer-la. Fingir (fets que no són reals). Tot això que conta és fals: s'ho inventa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plaça. Fingir, simular. Ell figurà una retirada. Afigurar-se. Em figurava que ja no vindríeu. Imaginar 1 2. La gent es figura l'altra vida exactament igual que aquesta. Formar part d'un nombre de persones o coses. La majoria dels mots que figuren en aquesta llista. Aparèixer en [...]