FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de beneir. Benedicció paternal. Benedicció sacerdotal, episcopal, pontifical. Donar la benedicció. Rebre la benedicció. La benedicció d'una casa, d'una església, d'una campana. benedicció apostòlica Benedicció que dona el papa. benediccions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reconciliat. reconciliar el pecador amb Déu Tornar-lo a l'estat de gràcia. Restituir (algú) al gremi de l'Església. Beneir (un lloc sagrat que ha estat violat). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar sobre, especialment en litúrgia. imposar les mans Consagrar o beneir algú en certes cerimònies. Li va imposar les mans sobre el cap. Posar, fer suportar, a algú (una càrrega, una obligació, un deure, una pena, etc.). Els deures que el càrrec li imposa [...]