FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estrènyer; l'efecte. Una estreta de mà. Darrera part d'una fuga musical. Forma d'imitació on les veus entren en temps molt pròxims. En l'òpera, passatge final d'un conjunt vocal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En jur., que no és final o definitiu. Sentència interlocutòria. Resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d'ésser resoltes per mitjà de sentència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe emprat per a escriure música en els primers temps del cant gregorià, de l'ambrosià, del visigòtic i d'altres. Grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final. Melodia sense paraules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de terminar; l'efecte. Darrera de les parts en què es considera dividida alguna cosa. Darrera part d'un mot, ordinàriament el morfema final. La terminació d'infinitiu -ar. Dos mots amb la mateixa terminació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a terminar, que dona terme a alguna cosa. Que expressa l'acció en el moment final d'un procés duratiu, sense fer referència ni a l'inici ni al seu desenvolupament. Aspecte terminatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de vida dels organismes o els teixits que obtenen l'energia que els cal per a mantenir llur activitat metabòlica de processos d'oxidació en què l'oxigen molecular ha d'intervenir com a oxidant final. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés de respiració anaeròbica que converteix el nitrat i el nitrit en òxid nítric i òxid nitrós, o una barreja d'ambdós gasos, els quals poden ésser reduïts a nitrogen elemental que sol ésser el producte final dominant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan masculí erèctil que serveix per a la còpula, i en els mamífers també per a la micció, situat davant la símfisi del pubis. En els artròpodes, part final de l'aparell reproductor masculí, on desemboca el canal ejaculador. [...]
