FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període històric que va del segle xiv al final del segle xvi. Moviment cultural impulsat, a partir del segle xiv a Itàlia i després arreu d'Europa, per a la recuperació de les idees i l'art antic grecoromà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer. No rondinis tant i ajuda'm. Què rondines tu, ara? Dir en to de queixa. Sempre rondina que els diners no li arriben a final de mes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orifici del final del tub digestiu, a través del qual l'animal expulsa les matèries fecals. anus contra natura Obertura de l'intestí feta a la paret de l'abdomen, de manera que per aquesta obertura són expulsades les matèries fecals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ennoblir o d'ennoblir-se; l'efecte. ennobliment tèxtil Conjunt d'operacions i de processos industrials per a convertir els productes tèxtils en idonis per a la seva utilització a les empreses de confecció o per al seu ús final. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s'empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d'una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit. posar algú a parir Criticar-lo granment. Crear, fer. Com ho has parit, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca ígnia caracteritzada per cristalls de grans dimensions, sovint idiomorfs, de composició semblant a la de la roca encaixant, principalment de granitoides i migmatites, rica en aigua i en elements químics rars, que representa la fase final de la consolidació magmàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fallar en les expectatives (d'algú). Un cop ben conegut, aquell noi la va decebre. Llegeix aquesta novel·la, que no et decebrà! El resultat final de l'escrutini ha decebut les seves esperances de sortir elegit. Enganyar 1, 2 i 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Símbol cristià primitiu de Jesucrist, que consisteix en un peix o en el nom grec ikhthýs, 'peix'. Accent al començament i al final d'una frase musical o d'un grup melòdic. Manifestació morbosa sobtada, atac. Ictus cardíac, meningític. ictus apoplèctic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mètode consistent a distribuir el text d'un manuscrit per estics amb la finalitat de computar el treball del copista i determinar la remuneració que havia de rebre. Fórmula final d'un manuscrit en què s'indica el nombre de línies de què consta. [...]
