FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condemnar o d'ésser condemnat; l'efecte. La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d'un llibre, d'una doctrina, per l'autoritat civil, per l'autoritat eclesiàstica. La condemnació de la conducta d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que s'utilitza referint-se al papa quan, en virtut de la seva autoritat, defineix qüestions de fe i de moral. Quan parla ex cathedra el sant pare és infal·lible. Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre. Se m'acostava amb un aire amable i oficiós. De caràcter benèvol, s'aplica a la mediació d'un tercer. Que prové d'una autoritat, però sense caràcter oficial. Comunicació oficiosa. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política medieval que considerava el poder civil sotmès a l'autoritat eclesiàstica, a la qual restava vinculat legalment. Clericalisme, ultramuntanisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que importa, que emmena una conseqüència seriosa. La pregunta és important. Una ocasió important. L'important és que t'ho paguin. Considerable. Una quantitat important de cotó. A qui la seva situació dona una autoritat, una representació, considerable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que imposa als altres la seva autoritat. Un caràcter autoritari. Que exerceix el poder sense permetre l'oposició. Estat autoritari. Govern autoritari. [...]