FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de requerir; l'efecte. Instigació verbal o escrita feta mitjançant una autoritat pública a una persona perquè executi o s'abstingui d'executar un acte determinat. a requeriment de A petició de. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de superior, de més important i valuós. La superioritat de l'artilleria francesa sobre l'espanyola. Persona o conjunt de persones que exerceixen l'autoritat superior. Adreçar una sol·licitud a la superioritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Governador d'una contrada o província en nom i amb autoritat del rei. El virrei de l'Índia anglesa. Muller del virrei. Lloctinent general de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Que té autoritat sobre tot i tothom. Que té l'autoritat suprema dins un estat. Qui gosarà desobeir les seves ordres sobiranes... Príncep sobirà. En una democràcia el poble és sobirà. Que no és sotmès al control [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abusar; l'efecte. Abús de poder. Abús del vi. Fer abusos en el menjar. Ningú no suportaria aquests abusos. Abús d'autoritat. Abús de confiança. Abusos deshonestos. Abús de firma, abús de signatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de decidir. Les decisions de l'àrbitre. Prendre una decisió. En jur., resolució o determinació d'un jutge o de l'autoritat competent en un cas controvertit. Dispositiva. Qualitat de decidit. Obrar amb decisió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sobirà. La sobirania del rei. Autoritat sobirana. Exercir la sobirania. Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que embarga, que és un impediment. Afectació de béns o de drets a l'execució ordenada per l'autoritat judicial, conseqüència d'una condemna pecuniària, tant en la via civil com en la via penal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Una nació potent. Una persona potent. Una metzina potent. Tenen màquines molt potents. Un animal potent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de subordinar. Fet d'estar subordinat. Submissió a l'autoritat d'un superior. Relació que s'estableix entre dues o més frases o oracions de tal manera que l'una depèn sintàcticament de l'altra. [...]
