FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació especial, sobretot d'autoritat, entre el germà d'una dona i el fill o els fills d'aquesta, típica de les societats basades en el parentiu per línia materna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'autoritzar; l'efecte. Amb l'autorització del rei. Acte pel qual una autoritat administrativa, legislativa o judicial autoritza l'exercici de determinats drets a una altra autoritat, a un funcionari que en depèn o a un particular. Intervenció d'un notari en un atorgament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre amb el sentit de l'oïda (un so). oir missa Assistir-hi i prestar-hi atenció. L'autoritat, admetre (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar una resolució. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vareta simbòlica de l'autoritat reial o imperial. El rei amb el ceptre a la mà. Autoritat sobirana. Vingué a prendre possessió del ceptre d'Espanya. Preeminència . El ceptre de l'eloqüència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d'una autoritat. Disposició de caràcter general en forma d'ordre que l'autoritat imposa directament a la població. Cartell amb què es fa públic un ban. Multa. [...]
