1.
arrasar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enderrocar fins arran de terra, sense deixar pedra sobre pedra. Arrasar una casa, les muralles d'una ciutat. Tallar arran. Arrasar l'herba. Fer malbé, destruir del tot, (un sembrat). Ha passat una pedregada i ho ha arrasat tot. arrasar una mesura [o arrasar una mesura curulla] Llevar-li el [...]
|
2.
arrasament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrasar; l'efecte. Procés erosiu sofert per un relleu muntanyós fins a la formació d'un peneplà. [...]
|
3.
assolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrasar, aterrar. Un líquid, aclarir-se deixant el solatge al fons del recipient. Deixa reposar la infusió i s'assolarà. [...]
|
4.
arrasada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrasar una mesura curulla de gra. [...]
|
5.
arrasador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que arrasa. Bastó emprat per a arrasar mesures. [...]
|
6.
rasar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar ras, a penes fregant. Arrasar (una mesura curulla). [...]
rasar
|
7.
talar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar arran de terra (una arbreda). Arrasar (poblats, camps, etc.). [...]
|
8.
arranar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar arran, deixar com tallat arran. El barber li havia arranat els cabells. Van arranar l'herba del prat. Arrasar 1 1 . Arranar un poble, un edifici. Fer passar gairebé tocant a terra. Arranar la dalla. [...]
|