101.
cresta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de las aves] cresta. 2 [copete] plomall m. 3 fig [cima] cresta. 4 fig [de la ola] cresta. 5 med [excrescencia] cresta. 6 alzar (o levantar) la cresta fig i fam alçar la cresta. 7 bajar la cresta fig i fam abaixar la cresta. 8 cresta de gallo bot [gallo cresta] herba esquellera, fonollada [...]
|
102.
floc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rossos. 2 encenall. 3 (de neu) borrallóo borrall flòbia cop volva Cp. tofa de neu: massa esponjosa de neu. Blanc com una tofa de neu. 4 floca. 5 Adorn de passamaneria. carxofa, floc en forma de carxofa. flocall plomall, petit feix de plomes emprat com a adorn d'un capell, etc. 6 pl. adorn [...]
|
103.
ànec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] malvasía [común] f. 7 ànec collverd (o de bosc) ornit [Anas platyrhynchos] pato real. 8 ànec cullerot (o paleter o de bec d'espàtula) ornit [Anas clypeata] pato cuchara, espátula. 9 ànec d'aigua petit ornit [xarxet comú] cerceta f común. 10 ànec de plomall ornit [Aythya fuligula] porrón moñudo. 11 ànec [...]
|
104.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o [...]
1 aparença externa faiçó (≠ faisó), forma exterior donada a un objecte. conformació configuració silueta, forma que presenta a la vista la massa d'un objecte que es destaca sobre el fons. gàlib, forma del buc de la nau. figura (→) 2 (En terminologia tècnica o científica) amorf, sense una forma determinada. informe, íd. heteromorf, que presenta diverses formes. proteïforme, que canvia sovint de forma. isomorf, que té la mateixa forma, especialment la mateixa forma cristal·lina. diversiforme, que presenta diversitat de formes. biforme, de dues formes. triforme, que té tres formes. multiforme o polimorf, que té formes múltiples. 3 Heus aquí una llista d'adjectius, en gran part tècnics, que expressen una forma determinada. Ordenem els mots per ordre alfabètic de l'objecte a què es refereixen: ala: aliforme. alabarda: alabardat. ampolla: ampul·laci o ampul·liforme. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme; rizomorf. aspa: aspat. bàcul: baculiforme; bacil·liforme. baldufa: turbinat (estret a la base i ample de dalt). banya: corniculat; corniforme. barca: escafoide; navicular; cimbiforme (òrgan). bastó: bacil·liforme. blat: frumentaci. bolet: fungiforme. botifarra: botuliforme (tèc.); abotifarrat (popular). branca: ramiforme. bunyol: abunyolat. cagalló: acagallonat (semblant a cagallons de be, de cabra, etc.). calze: caliciforme. campana: campanulat (flor); campanut; acampanat. caputxa: cucul·liforme. cassola: acassolat. ceba: cebaci. Les cúpules cebàcies del Kremlin. cera: cerós. cigonya (com el coll de la cigonya): ciconiforme. cilindre: cilindroide. cinta: cintiforme; cestoide. La tènia és un cuc cestoide. clau (m.): claviforme. clavell: aclavellat. columna: columnar. coma: virgular. con: coniforme. Molts volcans són coniformes. copa: cotiloide. cor: cardiaci; cordiforme; cordat. coral: coral·loide. corda: restiforme. corn V. banya. cranc: cancriforme. creu: crucial; cruciforme. V. aspa. crossa: circinat (enrotllat en forma de crossa). cub: cuboide. cuc: vermiforme; vermicular; teniforme (de tènia). dent: dentiforme; odontoide (tèc.). déu: deïforme. disc: discoide o discoidal. dit: digitat. esquama o escama: esquamiforme o escamiforme. escorpí (esp. la cua): escorpioide. espasa: ensiforme; xifoide. espàtula: espatulat. espiga: espiciforme. espiral: espiraliforme; espiroide. esponja: espongiforme. estrella: estrellat; astroide. excrements: fecaloide. falç: falciforme. falguera: filiciforme. fibra: fibriforme. figa: ficiforme; ficoide; afigat. fil: filiforme. fletxa: sagital. forca: forcat; bifurcat, trifurcat. fraga: fragiforme. fum: fuliginós. fus: afusat o afuat; fusiforme. ganxo:ganxut; uncinat. garba: agarbat, agarbonat; agarberat. gla: glandiforme; balanoide. gra (cereal): graniforme. gresol: agresolat. guitarra: aguitarrat. heura: hederiforme; hederaci. home: antropoide; antropomorf. jonc: junciforme. lira: lirat. llàgrima: lacrimiforme. llança: lanceolat. llengua: lingüiforme. llengüeta (lígula): ligular. llentia: lentiforme; lenticular. llombrígol: umbilicat. llorer: lauraci o laurini. lluna (mitja): llunat o allunat. mà: palmat o palmiforme (semblant a una mà amb els dits estesos). mamella: mamil·lar; mamil·liforme o mamiforme. mata: amatat. mitra: mitriforme; mitral. moneda: nummiforme. mugró: mastoide. nap: napiforme. nau: navicular; escafoide. nou: nuciforme. oliva: olivari. ostra: ostreïforme. ou: oval, ovat, ovalat; oviforme, ovoide. parra: aparrat. peix: pisciforme. pèl: piliforme. pera: piriforme. perla: perlat. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o estiloide. raïm: racemiforme; aciniforme; arraïmat. raspa: raduliforme. reixa: reticulat. ronyó: arronyonat. saliva: sialoide. serp: serpentiforme; anguiforme; ofioide. serradures: escobiforme. suro: surós. sutge: fuliginós. tascó: cuneïforme; esfenoide; tasconer. trèvol: trevolat. trompeta: atrompetat. tronc: cauliforme. tub: tubiforme; tubular. ventall: flabel·lat; aventallat. ventre: ventrut o panxut. xarxa: retiforme; plexiforme; reticulat. xamberg: aixambergat. 4 Manera exterior de procedir segons certes regles. → sistema, manera. 5 Manera d'expressar el pensament. → estil. 6 Motlle que serveix per a donar una certa figura. → motlle. 7 Donar forma: Enformar. → afaiçonar. 8 Prendre forma (una cosa): Cristal·litzar (intr.), prendre una forma definitiva. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |