FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot ballar. Aquest vals que ara toquen no és ballable. Composició musical que es pot ballar. Ball que forma part d'una representació. En aquella òpera hi ha un ballable deliciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que se separa d'allò que hom considera normal i usual. Quina manera de ballar més estrambòtica, aquesta parella! És un home estrambòtic: no hi ha qui l'entengui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ballar. Ballada de sardanes. Ball públic, generalment a l'aire lliure. Per la Festa Major hi haurà grans ballades. Composició musical, instrumental o vocal, pròpia per a dansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ballaruga de cos prismàtic amb una lletra distinta a cada cara lateral, que servia originàriament per a jugar a un joc d'atzar en què decidia la sort la posició en què restava quan parava de ballar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser arrambat en alguna banda. Trets tots els objectes arrambadissos, tindrem prou espai per a ballar una sardana. Objecte que, arrambat a un mur, una tanca, etc., serveix per a pujar-hi i veure el que hi ha al darrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afeccionat a ballar. Era una noia molt balladora. Persona que balla. No ha començat el ball perquè encara no hi ha balladors. Articulació mòbil dels ossos. Os que encaixa en el buit d'un altre per a formar articulació. Balladores. [...]
