101.
bromada 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que es fa o es diu a algú amb el propòsit de fer broma. [...]
|
102.
bugaderia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es fa la bugada. Establiment on es fa la bugada mitjançant màquines industrials. [...]
|
103.
conciutadà conciutadana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que és de la mateixa ciutat que una altra. Som conciutadans. És conciutadà meu. [...]
|
104.
coqueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que cerca de plaure als homes. És una coqueta. Aquella noia és molt coqueta. [...]
|
105.
deplorable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de deplorar. La seva conducta és deplorable. El deixàrem en un estat deplorable. [...]
|
106.
dienda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres. [...]
|
107.
enginyós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat d'enginy. És una dona molt enginyosa. Produït amb enginy. És un aparell enginyós. [...]
|
108.
faedor 1 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot fer, que s'ha de fer. Això no és una cosa faedora. [...]
dienda
f. [LC] Allò que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres. ![]() |
109.
oposable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot oposar. El dit gros de la mà és oposable als altres quatre. [...]
|
110.
pagador 1 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que paga. És un mal pagador. És un bon pagador. Encarregat de fer els pagaments. [...]
|