FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es distingeix d'una altra cosa o d'altri, que és diferent. El timbre de veu de cada persona és distint de tots els altres. El timbre de veu de cada persona és distint a tots els altres. De cop les paraules cobraven un sentit ben distint al que havien tingut fins ara [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'agafa o s'adhereix fàcilment. És una pasta agafatosa. Que es fa pesat per les seves assiduïtats, els seus afalacs, de qui és difícil de desempallegar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constitueix una càrrega. És molt carregós de fer això. Segar és feina carregosa. Que carrega, molesta, amoïna. Que és carregós aquest marrec: sempre plora. Un natural carregós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de qui és dolent moralment. Espanta, la maldat d'aquell home. Acció dolenta. Cometre una maldat. És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Lector benèvol. Crític benèvol. Mostrar-se benèvol. Crítica benèvola. Que és signe de benevolència. Mirada benèvola. [...]