Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
vinateria i celler, que poden designar el comerç on es venen vins, una enoteca pretén ser un lloc més especialitzat, on s'exhibeixen col·leccions de vins de qualitat que el públic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l'assessorament d'un professional del vi. Les enoteques són també llocs [...]
la forma lleva per referir-se a una barra que serveix d'alçaprem.
Un sistema de tancament molt proper a la lleva és la barralleva, anomenada també falleba (o falleva). Es tracta d'una barra de ferro situada verticalment en la cara interior d'una porta, balcó o finestra i que es pot fer girar amb una [...]
El plural de acord marc és acords marc.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a
El plural de bergantí goleta és bergantins goleta.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a