221.
ganso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-sa m i f 1 ornit [Anser anser] oca f. 2 ornit [macho] oc. 3 fig i fam [indolente] ganso -a, cançoner -a. 4 fig i fam [soso] sonso -a, insuls -a. 5 fig i fam [patoso] xaró -ona, poc graciós -osa. 6 fig i fam [bromista] faceciós -osa, bromista. 7 ganso salvaje (o bravo) [Anser fabalis] oca salvatge [...]
|
222.
desert
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. deshabitat inhabitat despoblat erm desolat abandonat. Una masia abandonada. solitari. Un paratge solitari. salvatge. Una illa salvatge. buit. En aquella hora els carrers eren buits. 2 m. Lloc inhabitable per les seves condicions de clima, vegetació, etc. erm ermot ermàs estepa, vasta [...]
|
223.
pèmfig brasiler
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
complet de la malaltia els malalts experimenten una sensació de coïssor i desfici que justifica plenament el nom de foc salvatge (fogo selvagem en portuguès). Abans de la introducció dels corticoides, la malaltia tenia molt mal pronòstic. [...]
|
224.
inhumà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 feroç ferotge bestial bel·luí cruel(->) dur(->) bàrbaro barbàric salvatge sanguinari pervers sense ànima sense cor insensible 2 inquisitorial, es diu dels mètodes o procediments inhumans, semblants als emprats per la Inquisició. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
225.
mutació supressora
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Mutació que restableix el fenotip salvatge original, però no el genotip, corregint o compensant els efectes d'una mutació anterior en un punt del genoma. Pot ocórrer en el mateix gen que la mutació anterior (supressió intragènica), produint un canvi compensatori en la seqüència d'aminoàcids que [...]
|
226.
animal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
animal de bellota, ets una bèstia. 9 animal de carga animal (o bèstia) de càrrega. 10 animal fiero (o salvaje) bèstia salvatge. 11 comer como un animal menjar com un ogre (o com un llop). 12 pedazo de animal tros d'ase (o d'animal). [...]
|
227.
alzar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[en el juego] aixecar-se. 24 fig alçar-se, aixecar-se. El ejército se ha alzado contra el gobierno, l'exèrcit s'ha alçat contra el govern. 25 econ [quebrar fraudulentamente] aixecar-se, alçar-se. 26 amer [un animal] tornar-se salvatge, fugir intr. 27 amer [una persona] fugir. 28 alzarse con algo [...]
v tr 1 alçar, aixecar. Alzar el cuello del abrigo, alçar el coll de l'abric. 2 [una pared, la voz] alçar, aixecar. 3 [quitar] llevar, prendre. 4 [un plano] alçar, aixecar. 5 [la caza] alçar, aixecar. 6 fig [sublevar] alçar, aixecar. 7 fig [un castigo, el embargo, etc] aixecar, alçar. 8 agr [las cosechas] recollir, carregar. 9 agr [arar] rompre, trencar. 10 [la mesa] desparar. 11 [la cama] desplegar, desfer. 12 [apartar] llevar. 13 [la hostia] alçar, alçar Déu. 14 gràf alçar. 15 ¡alza! alça! 16 alzar con una cosa quedar-se una cosa, afanar una cosa. v intr 17 [juego de cartas] tallar. v pron 18 [levantarse] alçar-se, aixecar-se. Alzarse de puntillas, alçar-se de puntetes. 19 [de la silla] posar-se dret. 20 [sobresalir] alçar-se. Al final del paseo se alza un arco de triunfo, al capdavall del passeig s'alça un arc de triomf. 21 [el día] aixecar-se, asserenar-se. 22 dr apel·lar intr, recórrer intr. 23 [en el juego] aixecar-se. 24 fig alçar-se, aixecar-se. El ejército se ha alzado contra el gobierno, l'exèrcit s'ha alçat contra el govern. 25 econ [quebrar fraudulentamente] aixecar-se, alçar-se. 26 amer [un animal] tornar-se salvatge, fugir intr. 27 amer [una persona] fugir. 28 alzarse con algo apoderar-se d'alguna cosa, quedar-se alguna cosa. |
228.
bèstia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [animal irracional] bestia. 2 [part animal de l'home] bestia. 3 f [o m] fig [persona rude] bestia [o m], animal m, bruto -ta, salvaje m f. Ets una bèstia, eres un bestia. 4 bèstia bruta [persona brutal] bestia, animal, salvaje. 5 bèstia de càrrega bestia (o animal) de carga. 6 bèstia salvatge [...]
|
229.
rude
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) toixarrut salvatge(hiperb.) aspriu tosc, mancat de polidesa. bast. Era una dona molt basta. rústec(≠ rústic). Persones rústegues, sense cap cultura. descortès grosser brusc. Un home brusc. brutal, extremament rude. angulós(caràcter) cantellóso cantellut 2 (Dit del [...]
|
230.
esquerp
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esquiu salvatge(hiperb.) misantrop, que té aversió a les persones. isard. És una noia molt isarda. sorrut, esquerp i taciturn. insociable(->) feréstec intractable aspre. Un caràcter aspre. abrupte, dit d'un terreny, d'un país, etc. Ant [...]
|