31.
encallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [privar el moviment] atascar. El fang encallarà el carro, el fango atascará el carro. 2 fig atascar. Els teus silencis encallen la conversa, tus silencios atascan la conversación. v intr 3 [un vehicle] atascarse pron. El cotxe ha encallat enmig de l'aiguamoll, el coche se ha atascado en [...]
|
32.
imprimir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: imprès -esa] v tr 1 imprimir. 2 gràf imprimir. 3 [comunicar] imprimir. Imprimir a una bola un moviment de rotació, imprimir a una bola un movimiento de rotación. 4 fig [inculcar] imprimir, grabar. Vull imprimir aquesta idea en el teu cap, quiero imprimir esta idea en tu cabeza. v pron 5 fig [...]
|
33.
contrari
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
opinió és contrària als meus interessos, su opinión es contraria a mis intereses. 4 filos [proposició] contrario -ria. 5 mús [moviment] contrario -ria. 6 al contrari al (o por lo, o por el) contrario. 7 ans (o ben) al contrari muy al contrario. m i f 8 [en una competició] contrario -ria, adversario -ria [...]
|
34.
passa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [moviment] paso m. Fer una passa, dar un paso. 2 [distància] paso m. Som a cinquanta passes de la casa, estamos a cincuenta pasos de la casa. 3 [migració] paso m, pasa. Ocell de passa, ave de paso. 4 mar pasadera, meollar m. 5 med epidemia. 6 pl esport [en el bàsquet] pasos m. 7 a quatre (o a [...]
|
35.
massa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [volum] masa. 2 [pasta] masa. 3 [de persones o coses] masa. Una massa de núvols, una masa de nubes. 4 elect i fís masa. 5 [sovint en plural] [de gent] masa (o masas). Moviment de masses, movimiento de masas. 6 en massa [formant una massa] en masa, masivamente. Van venir tots en massa, vinieron [...]
|
36.
corrent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[habitual] corriente, usual, ordinario -ria, corriente y moliente fam. 6 heràld corriendo, elanzado. m 7 [massa fluida] corriente f. Un corrent d'aigua, una corriente de agua. 8 [moviment d'un fluid] corriente f. Amb aquest corrent d'aire agafarem un refredat, con esta corriente de aire cogeremos un [...]
|
37.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 [indret on és o s'esdevé alguna cosa] en. En algun lloc, en algún sitio. Asseieu-vos en aquell banc, siéntese en aquel banco. Els guardem en caixes de fusta, los guardamos en cajas de madera. 2 [darrere de certs verbs de moviment, el punt d'arribada] en, a. Entràrem en aquella casa [...]
prep 1 [indret on és o s'esdevé alguna cosa] en. En algun lloc, en algún sitio. Asseieu-vos en aquell banc, siéntese en aquel banco. Els guardem en caixes de fusta, los guardamos en cajas de madera. 2 [darrere de certs verbs de moviment, el punt d'arribada] en, a. Entràrem en aquella casa, entramos en aquella casa. Pujar en una muntanya, subir a una montaña. 3 [temps acomplert en una acció perfectiva] en. Hem acabat en dos anys, hemos terminado en dos años. En poques hores es va morir, en pocas horas se murió. 4 [interval dins el qual s'esdevé l'acció] en. Hi van anar en ple hivern, fueron allí en pleno invierno. En aquell temps, en aquel tiempo. 5 [manera] en. Encara estic en dejú, todavía estoy en ayunas. En secret, en veu alta, en secreto, en voz alta. En portuguès, en portugués. 6 [davant infinitiu] al, en [con ger seguido de fut]. En veure'ls venir, al verlos venir. En ésser les set, se'n va anar, al llegar las siete, se fue. En arribar, soparem, en llegando, cenaremos. 7 [introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs, substituïble per hi] en. Es desfeia en elogis, se deshacía en elogios. Estem d'acord en tot, estamos de acuerdo en todo. 8 [complement del nom] en. En festes, en fiestas. Ametllers en flor, almendros en flor. Germans en armes, hermanos en armas. 9 [expressa relacions de complement en l'adj qualificatiu] en. Ric en minerals, rico en minerales. Entesa en matemàtiques, entendida (o versada, o ducha) en matemáticas. Afectats en l'expressió, afectados en la expresión. 10 de... en... de... en...De tant en tant, de vez en cuando. De deu en deu, de diez en diez. De porta en porta, de puerta en puerta. 11 de... en... en...Les coses cal fer-les de calent en calent, las cosas hay que hacerlas en caliente. Li cosiren la ferida de viu en viu, le cosieron la herida en vivo. 12 de... en... [interval de temps] de... a (o en)... días. D'avui en vuit, de aquí a ocho días (o de hoy en ocho días). |
38.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos veces. 15 fig [els sentits] aguzar, afinar. Parar orelles, aguzar el oído. 16 esport [esgrima] parar. 17 esport [un moviment, una jugada] parar. 18 jocs parar. v intr 19 [un vehicle] parar, detenerse pron. El tramvia només para si algú ho demana, el tranvía solo para si alguien lo pide. 20 [cessar [...]
|
39.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Alicante. 4 [terme final d'un moviment, d'una distància] a. Tornar a casa, volver a casa. Aquest negoci va al desastre, este negocio va a la ruina. De banda a banda del carrer, de un lado a otro de la calle. 5 [moment en què és o s'esdevé una cosa] a. Dinar a les dues, comer a las dos. El tren passa a les [...]
|
40.
joc 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'objectes] juego. Un joc de cartes, un juego de cartas. 6 jocs [cartes, fitxes que té un jugador] juego. Tenir bon joc, tener buen juego. 7 [conjunt d'objectes] juego. Joc de llit, joc d'eines, juego de cama, juego de herramientas. 8 anat [articulació] juego, articulación f. 9 tecnol [unió, moviment de dues [...]
|