231.
veure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
difícil, lo veo muy difícil. 6 [considerar, examinar] ver. Ja veurem com li ho dic, ya veremos cómo se lo digo. 7 [procurar] ver, mirar, procurar. 8 fig ver. El poble que l'ha vist néixer, el pueblo que le ha visto nacer. 9 això caldrà veure-ho eso está por ver, eso habrá que verlo. 10 a veure a ver [...]
|
232.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. llucaro galivar, íd. Vaig galivar de seguida les seves intencions. guipar-hio papar-hi(fam.), veure-hi. penetrar, íd. Penetrar les intencions d'algú. 2 (veure'spron.). Veure's, una cosa. mostrar-se entrelluir perfilar-se dibuixar-se 3 Fig. comprendre. 4 visitar. 5 examinar, considerar. 6 [...]
|
233.
discutir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 debatre. Debatre una qüestió. ventilar(una qüestió, un dubte) examinar plegats(un problema, etc.) negociar(les clàusules d'un tractat, etc.) enraonar. Abans de decidir-me, ho he d'enraonar amb la meva dona. escatir. Cal escatir els avantatges i els desavantatges. posar (una cosa) sobre la [...]
|
234.
vigilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'ulls, vigilar atentament alguna cosa. obrir l'ull dormir amb els ulls oberts ésser tot ulls no perdre d'ull (algú o alguna cosa). comptar-li (a algú) els passos, tenir-lo sota una severa vigilància. fer atenció Cp. reguardejar: examinar un indret, una contrada, etc., per veure si hi ha enemics, etc [...]
|
235.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta [...]
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta más ver) a reveure. 11 a ver a veure, vejam. 12 a ver si a veure si, vejam si. A ver si hay agua, a veure si hi ha aigua. 13 como si lo viera com si ho veiés. 14 darse a (o dejarse) ver deixar-se veure. 15 deje que vea deixeu-m'ho veure. 16 dígame a ver a veure (o vejam), digueu. 17 eso está por ver (o eso habrá que verlo) això és a reveure, això caldrà veure-ho. 18 habría que ver que fora bo de veure que. 19 ¡hay que ver! [protesta] ja està bé!, quina barra! 20 ¡hay que ver! [admiración] déu-n'hi-do. ¡Hay que ver la gente que hay!, déu-n'hi-do, quina gentada! 21 hay que verlo para creerlo cal veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara! 26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho vulguis saber. ¡No veas lo que le espera!, no ho vulguis saber, allò que li espera! ¡Tiene un piso que no veas!, no ho vulguis saber, quin pis té 28 no ver ni jota (o no ver tres en un burro) [ser miope] no veure un bou a tres passes. 29 nunca he visto tal cosa (o cosa igual) mai no he vist res de semblant. 30 por lo que veo (o por lo que se ve, o por lo visto) segons es veu (o segons que es veu). 31 que no veo fig i fam que no m'hi veig. Tengo un hambre que no veo, tinc una fam que no m'hi veig. 32 ...que no veas fam ...que déu-n'hi-do. 33 ¡quién te ha visto y quién te ve! fam qui t'ha vist i qui et veu!, qui ho hauria dit! 34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo ja ho veig, ara ho veig. 41 ya verás ja ho veuràs. 42 ya ves, ya ve usted ja veus, ja ho veieu. 43 y si te he visto no me acuerdo fam [persona] fa veure que no em coneix. 44 y si te he visto no me acuerdo fam [cosa] i ja l'has vist prou. v pron 45 veure's. 46 témer intr. Me veo que se ha dejado el grifo abierto, temo que s'hagi oblidat l'aixeta oberta. 47 véase página... vegeu pàgina... 48 verse a la legua (o de lejos) fig veure de lluny. 49 verse en veure's en, trobar-se en. Verse en un apuro, veure's en un compromís. 50 vérselas con uno fig veure's amb algú. 51 vérselas y deseárselas [pasarlas negras] veure's negre. 52 visto que... [en vista de que] vist que..., en vista que..., atès que... |
236.
considerar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Examinar atentament una cosa; per ext., jutjar. pensar en(una cosa). Pensa en els danys que et poden venir de fer això. tenir a. Tenir una cosa a honor, considerar-ho un honor. tenir per. Tenir algú per honrat, considerar-lo honrat. reputar conceptuar donar per. Això ja ho dono per descomptat [...]
|
237.
Equivalències castellà - català. conocer de [o en] v intr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
conocer de [o en] v intr-conèixer v tr / conèixer de [o en] v intr / entendre de [o en] v intr
Un jutge o un tribunal, tenir competència per jutjar una causa i intervenir-hi;
un jutge o un tribunal, examinar una causa per tal de veure si és competència
seva.
ES: El juez conoce del pleito. Es [...]
|
238.
Introducció
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'Administració i per això, justament, intentava examinar més a fons qüestions pròpies d'aquest àmbit d'ús, com ara la necessitat de tractar les designacions dels càrrecs en tant que simples noms comuns, sense fer consideracions jeràrquiques o reverencials, de les quals s'intentava prescindir per aplicar-hi un ús [...]
|