Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')
Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació denomsde colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors.
Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els conformen separats i sense guionet. Per exemple: verd [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas denoms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]
adjectiu masculí, una opció és invertir l'ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l'adjectiu o bé repetir l'adjectiu darrere de cada nom. Per exemple:
En aquest carrer hi ha furgonetes i cotxes abandonats.
S'han comprat un tamboret rústic i una cadira també rústica.
En [...]
La majoria denoms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
Els noms propis de persona que té una llengua són el resultat de la pròpia evolució històrica. Els factors decisius en la creació d'aquests noms són les successives aportacions ètniques, els corrents religiosos i les modes socials i culturals. Cada poble té uns costums, una història i uns gustos [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')