1.
acusar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 acusar. Le acusan de asesinato, l'acusen d'assassinat. 2 [juegos] acusar. 3 [reprochar] retreure, acusar de, blasmar per. Le acuso de mis desgracias, l'acuso de les meves desgràcies. 4 fig [manifestar] acusar, palesar. Estos actos acusan su inexperiencia, aquests actes acusen la seva [...]
|
2.
inculpar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [acusar] inculpar. [...]
|
3.
acuse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acción de acusar] acusació f, acusament. 2 [declaración] acusament, avís. 3 acuse de recibo justificant de recepció, acusament de recepció. [...]
|
4.
capitular 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr [hacer cargos] acusar. Capitular a alguien de malversación, acusar algú de malversació. v intr 2 [rendirse] capitular. [...]
|
5.
culpar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [de un delito, etc] culpar, inculpar. 2 acusar. Culpar a alguien de estafador, acusar algú d'estafador. 3 [hacer responsable] culpar, fer responsable. v pron 4 acusar-se. [...]
|
6.
recibo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 econ rebut. 2 p fr [recibimiento] rebuda f, recepció f. 3 p fr [antesala] rebedor. 4 acusar recibo acusar recepció. 5 estar de recibo fam estar presentable. 6 recibo impagado rebut impagat. [...]
|
7.
banquillo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [del tribunal] banc dels acusats. 2 [banco] banquet. 3 [de zapatero] piló. 4 esport banqueta f. 5 colocar (o sentar) a alguien en el banquillo [acusar] fer seure (o portar) algú al banc dels acusats, portar algú a la barra. 6 ir al banquillo cometre un delicte. 7 sentarse en el banquillo [...]
|
8.
chivarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron fam i p fr 1 empipar-se. 2 [soplar] xerrar tr, espiar tr, delatar tr, acusar tr. v tr 3 pop i p fr [fastidiar] molestar, empipar, fastiguejar. [...]
|
9.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
costat (o punt) feble, tocar el viu. 24 señalar con el dedo fig [acusar] assenyalar amb el dit. [...]
m 1 dit. Punta del dedo, punta (o cap) del dit. 2 [medida] dit. 3 a dedo a dit. 4 a dos dedos de fig i fam a dos dits de, molt a la vora de. Se paró a dos dedos del precipicio, s'aturà a dos dits del precipici. 5 chuparse el dedo [un niño] xuclar-se (o xumar-se, o mamar-se) el dit. 6 chuparse el dedo fig i fam [ser tonto o ingenuo] mamar-se el dit. 7 chuparse los dedos llepar-se'n els dits. 8 contar con los dedos comptar amb els dits. 9 dedo anular dit anular (o de l'anell). 10 dedo auricular (o meñique, o pequeño) dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí), menovell, menuell. 11 dedo cordial (o de en medio, o del corazón) dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol). 12 dedo del pie dit del peu. 13 dedo gordo dit gros (o polze), polze. 14 dedo índice índex, dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre). 15 meter los dedos a uno fig, fam i p fr ficar (o posar) els dits a la boca a algú. 16 morderse los dedos fig i fam mossegar-se els dits. 17 no chuparse (o no mamarse) el dedo fig i fam no tenir pa a l'ull. 18 nombrar a dedo nomenar a dit. 19 no mover un dedo (o un dedo de la mano) fig i fam no moure un (o ni un) dit. 20 no tener dos dedos de frente fig i fam no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment). 21 pillarse los dedos fig i fam picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits. 22 poner a uno los cinco dedos en la cara posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú. 23 poner el dedo en la llaga fig i fam tocar el costat (o punt) feble, tocar el viu. 24 señalar con el dedo fig [acusar] assenyalar amb el dit. |
10.
golpe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ahir es produí un cop d'estat en aquell país. 12 acusar el golpe sentir el cop. 13 a golpe de a cop de. 14 a golpes [a porrazos] a cops, a força de cops. 15 a golpes [con intermitencias] a batzegades. 16 al primer golpe de vista al primer cop d'ull. 17 andar a golpes anar a cops de puny. 18 dar el [...]
|