Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

aspre2

1 adj.
Desplaent al tacte.
asprós
rústec (≠ rústic)
cantellós
esgarrapós
rugós
raspós
grosser
hirsut o híspid (dit del pèl dur i aspre)
Ant. Suau. Dolç. Mòrbid.

2 Desplaent al paladar.
asprós
acerb
asperulós, lleugerament aspre.
astringent. Gust astringent.
estíptic, que té un sabor astringent (tèc.).
raspós. Un vi raspós.
bròfec. Aquest vi és molt bròfec.
verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds.
escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror.

3 Desplaent a l'orella.
agre
acre
irritant
estrident
ronc
aiguardentós o d'aiguardent, es diu de la veu.

4 Desplaent a l'olfacte.
acre. Una olor acre.
irritant

5 Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau.
esquerp
rude
aspriu
escrú
vinagrós. Un home vinagrós.
dur
càustic
adust
eixut
brusc
malagradós
malamorós
Cp. salvatge, brutal, grosser, rústic

6abrupte, difícil.

7 Ésser aspre: Asprejar. Raspar. Aquest vi raspa la boca.

8 Fer tornar aspre: Enasprir.

9 Tenir un gust més o menys aspre: Asprejar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions