111.
complotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Projectar per mitjà d'un complot. Complotaren el seu segrest. [...]
|
112.
conrador 2 conradora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que conrea un tros de terra pel seu compte. [...]
cessant
|
113.
degotall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traspuament, sobreeiximent, etc., d'aigua que produeix el seu degotament. [...]
|
114.
desadobar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (a algú o a alguna cosa) el seu adob. [...]
|
115.
difunt -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha mort. El seu difunt pare. Vetllar un difunt. [...]
|
116.
ferroproteïna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proteïna conjugada que conté ferro en el seu grup prostètic. [...]
|
117.
hiponímia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació entre un o més hipònims i el seu hiperònim. [...]
|
118.
mossega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que no perd ocasió de treure el seu profit. [...]
|
119.
xinxollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacsejar (un líquid) dins el seu recipient. Amoïnar amb demandes. [...]
|
120.
indulgent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que perdona, que disculpa, fàcilment els errors, les faltes. El pare ha estat massa indulgent amb el seu fill, envers el seu fill. Un públic excessivament indulgent. Ésser algú indulgent amb si mateix. [...]
|