Resultats de la cerca frase exacta: 56

1. distreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convé molt d'escoltar atentament l'explicació: no el distreguis parlant-li. Procura distreure'l: que no s'adoni que sortim. Una persona, apartar l'atenció d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del [...]
2. distreure
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com treure o traure.  [...]
3. distreure
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Dret
 [...]
4. distreure
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: distret -a] v tr 1 [diners] distraer. 2 [l'atenció] distraer. No distragueu el conductor, no distraigáis al conductor. 3 [divertir] distraer. 4 abs distraer. El cinema distreu molt, el cine distrae mucho. v pron 5 [oblidar-se] olvidarse. M'he distret de portar-te el llibre, me he olvidado de t [...]
5. distreure [o distraure]
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
6. distraure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. distreure.  [...]
7. distracció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de distreure o de distreure's; l'efecte. La distracció d'una suma important. Tenir una distracció. Perdoneu la meva distracció. Ha estat una distracció. Allò que distreu l'atenció, que diverteix. Tenir necessitat de distraccions. Li heu de procurar [...]
8. distret -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sol distreure's, tenir distraccions. És un home molt distret, mai no es fixa en res. Que distreu o diverteix. És un espectacle molt distret. [...]
9. lleure 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures.  [...]
10. cisar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una cisa (en una peça de vestir) perquè tingui la forma i les dimensions indispensables per a un ajust perfecte. Aplicar l'impost de la cisa (a un producte). Distreure fraudulentament (part d'una quantitat).  [...]
Pàgines  1 / 6 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>