FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, oposar una força a l'acció d'una altra força que tendeix a moure'l o a deformar-lo. La resclosa ha resistit a l'empenta de la riuada. La nau no pogué resistir a la tempesta. Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d'altri, a una impulsió, etc. Resistir als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que tempta. Resistir a la temptació. Pregueu demanant de no caure en la temptació. Les temptacions de sant Antoni. Atracció, desig, curiositat. M'agafen temptacions d'esquinçar-lo. No vaig poder resistir la temptació d'obrir els regals abans d'hora. La teva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de flac, manca de força, de vigor, per a resistir. Flaquedat de cames. Flaquedat de caràcter. La flaquedat de les raons que al·legava. Flaquedat de cap. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercir una reacció, esforçar-se a resistir a una acció. Respondre a un estímul. Experimentar un canvi sota l'acció d'un reactiu. Prendre part en una reacció química. [...]