Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.

Amb verbs com ara assajar, dir (amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.

En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de. Tampoc la poden dur els verbs fer i deixar. Per exemple: L'he vist estudiar, Et sento plorar, M'han fet riure, No els deixen venir.