Resultats de la cerca frase exacta: 121
|
11.
condecorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar o imposar una condecoració (a algú). Condecorar un heroi. Condecorar amb la creu del mèrit militar. [...]
|
|
12.
gravar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carregar amb un impost. Han gravat els propietaris amb un nou impost. Imposar un gravamen (sobre una finca). [...]
|
|
13.
punir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar una pena (a algú) per fer-li expiar una falta. Punir un criminal. Fer expiar (una falta). Punir un delicte. [...]
|
|
14.
talibà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als talibans. Membre d'un moviment islamista radical afganès que intenta imposar una aplicació estricta i integral de la xaria. [...]
|
|
15.
prohibir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar a algú de no fer (alguna cosa). Prohibir de portar armes. Prohibida l'entrada. Armes prohibides. Prohibir la venda de begudes alcohòliques. [...]
|
|
16.
mutis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retirar-se un actor d'escena. fer mutis Callar 1 1. Expressió usada per a imposar silenci. I ara, mutis! No vull sentir ningú! [...]
mutis
|
|
17.
sancionar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar una sanció (a una llei, a un costum, a un ús, etc.). Imposar una sanció (a algú) per l'incompliment d'una llei. [...]
|
|
18.
personalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a imposar la voluntat personal. Tendència filosòfica que accentua la primacia de la persona com a realitat irreductible a la naturalesa i a la societat. [...]
|
|
19.
composar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc. Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. Arbitrar 1 1. [...]
|
|
20.
imperialisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència d'alguns estats a imposar el seu domini sobre els altres, tant en l'esfera política com en l'esfera econòmica. L'imperialisme nord-americà. L'imperialisme soviètic. [...]
|
mutis
1 m. [JE] [LC] Acció de retirar-se un actor d'escena.
2 1 m. [LC] fer mutis Callar 1 1.
2 2 interj. [LC] Expressió usada per a imposar silenci. I ara, mutis! No vull sentir ningú!