141.
veure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d'afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve't aquí el teu germà. [...]
|
142.
anar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
superior a les seves aptituds. Escaure 2 1. Aquest vestit no li va, no li va bé, li va malament. No et va, fer aquests posats. Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat. Aquests llibres van al tercer prestatge. Un camí, conduir, portar, a un indret determinat. Una drecera [...]
per2
|
143.
per 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
infinitiu encara no s'ha acomplert. Els pisos per llogar són el tercer i el quart. Seguit d'alguns adverbis o adjectius i de la conjunció que, l'obstacle que no impedeix que una cosa tingui lloc, encara que. Per molt que t'hi esmercis, no ho aconseguiràs. Per més lluny que vagi, el [...]
|
144.
sinó o si no?
Font
Fitxes de l'Optimot
fer el del tercer. Qui, si no? (equivalent a 'qui va ser, si no va ser el del tercer?' i a 'si no va ser el del tercer, qui va ser?').
? Han llogat un apartament a Calella. On, si no? (equivalent a 'on llogarien un apartament si no és a Calella?')
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut [...]
|
145.
Numerals ordinals (formació)
Font
Fitxes de l'Optimot
Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.
Els quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les [...]
|
146.
Guionet en compostos acabats en vocal + 'r', 's' o 'x'
Font
Fitxes de l'Optimot
, malva-rosa, para-xocs, penja-robes, penya-segat, poca-solta, de soca-rel; Coma-ruga, Porto-salè, Torre-xiva...
S'aplica el mateix criteri quan el compost està format per tres elements, el segon dels quals acaba en vocal i el tercer dels quals comença en r, s o x. Per exemple: cul-de-sac, qui-sap-lo [...]
|
147.
el terra, la Terra o la terra?
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma terra en masculí fa referència al paviment o una altra superfície sobre la qual hom està, camina, etc. Per exemple:
No passis per aquí que estic fregant el terra.
Plora perquè ha caigut en un terra dur.
En canvi, és un mot femení en els casos següents:
Quan es refereix al tercer [...]
|
148.
Guionet en compostos cultes i compostos catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
:
En compostos reduplicatius, especialment onomatopeies: bum-bum, nyigo-nyigo, poti-poti, rau-rau, xano-xano, xup-xup, zig-zag (però zigzaguejar), etc.
Si el primer (o el segon) element acaba en vocal i el segon (o el tercer) comença per r-, s- o x-: barba-roig, cama-sec, escura-xemeneies; Coma-ruga [...]
|
149.
txakra de l'entrecella
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Txakra situat a l'altura de l'espai que hi ha entre les dues celles. [...]
|
150.
txakra del plexe solar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Txakra situat entre l'estèrnum i l'estómac, a l'altura del llombrígol. [...]
|