21.
Símbols de monedes europees anteriors a l'aparició de l'euro
Font
Fitxes de l'Optimot
florí neerlandès: NLG
franc belga: BEF
franc francès: FRF
franc luxemburguès: LUF
lira italiana: ITL
lira maltesa: MTL
lira vaticana: VAL
lliura xipriota: CYP
lliura irlandesa: IEP
marc alemany: DEM
marc finlandès: FIM
pesseta espanyola: ESP
tolar eslovè: SIT
xíling austríac: ATS
[...]
|
22.
vomitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gitar perbocar buidar(fig.) treure el menjar (o simpl. treure) vomitejar, vomitar sovint. canviar (o descanviar) la pesseta(fam.) treure les tripes per la boca(fig. i hiperb.) donar el menjar als peixos, vomitar, navegant. no retenir l'estómac (una cosa) Cp. regurgitar, reglotar Manuel [...]
|
23.
comida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pesseta. 6 comida campestre menjada al camp, forada, fontada. 7 dar una comida oferir un dinar. 8 gustarle a uno la buena comida agradar a algú de menjar bé, agradar a algú la bona taula. 9 reposar la comida fam fer la migdiada. [...]
|
24.
perra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [animal] gossa. 2 fam [borrachera] pítima, gat m, mona, trompa. 3 fam [dinero] pela, pesseta. No me ha dado ni una perra, no m'ha donat ni una pela. 4 fam [rabieta] rabiola, rebequeria. ¡Ya se le pasará la perra!, ja li passarà, la rabiola!5 fam [obstinación] dèria, fal·lera. Ahora tiene la [...]
|
25.
dinero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, fer la primera pesseta. 19 invertir dinero posar (o invertir) diners. 20 sacar dinero de las piedras de les pedres treure'n pans. 21 tirar el dinero por la ventana tirar la casa per la finestra. [...]
m 1 diners pl. No tuvo bastante dinero para comprarlo, no va tenir prou diners per a comprar-lo. 2 [moneda antigua] diner. 3 amer [moneda de media peseta] dos rals. 4 fig i fam [riqueza] diners pl. 5 andar mal de dinero anar curt (o curt de diners, o curt de pistrincs). 6 de dinero de molts diners, de diners llargs, adinerat -ada. Una familia de dinero, una família de molts diners. 7 de dinero y calidad la mitad de la mitad de diners i de bondat la meitat de la meitat. 8 dinero acuñado argent encunyat. 9 dinero al contado (o contante, o contante y sonante, o efectivo, o en metálico) diners comptants, diners efectius, diner viu, diner en efectiu (o en metàl·lic). 10 dinero de San Pedro diner de Sant Pere. 11 dinero llama dinero diner fa (o crida) diner, diners fan més diners, diners criden diners. 12 dinero negro diner negre. 13 dineros son calidad els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria. 14 dinero suelto [calderilla] xavalla f, moneda menuda f, menuts pl. 15 [moneda suelta] canvi, moneda f menuda. ¿Tienes dinero suelto?, tens canvi? 16 el dinero no tiene olor els diners no coneixen ningú. 17 ganar dinero a espuertas fig i fam guanyar diners a cabassos. 18 hacer dinero fer diners, fer la primera pesseta. 19 invertir dinero posar (o invertir) diners. 20 sacar dinero de las piedras de les pedres treure'n pans. 21 tirar el dinero por la ventana tirar la casa per la finestra. |