FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb una capa de morter, calç, ciment o guix (el parament d'una paret, d'un mur). Cobrir amb una capa d'ou batut i farina, pa ratllat o farina de galeta (el peix, la carn, etc.) abans de fregir-los. Cobrir, tapar, embolicar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer barrinades (en una roca, en un mur, etc.), fer saltar amb una barrinada o amb barrinades. Foradar amb la barrina. barrinar una nau Foradar-la perquè hi entri l'aigua i s'enfonsi. Rumiar. Què barrines, que no dius res? Sempre barrina quina en farà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]
