121.
tela
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[enquadernació] en tela. 11 haver-hi molta tela per tallar (o tenir tela per estona) fig i fam haber tela que cortar (o para rato). 12 parar teles fig poner una trampa. 13 tela de Penèlope fig tela de Penélope. 14 tela de sac tela de saco, arpillera. [...]
|
122.
llei
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
feta la trampa hecha la ley hecha la trampa. 11 fora de la llei fuera (o al margen) de la ley. 12 llei antiga (o de Moisès, o mosaica) relig ley antigua (o de Moisés, o mosaica). 13 la Llei (o llibre de la Llei) relig [Pentateuc] la Ley (o libro de la Ley). 14 llei de [gens de] ni gota (o nada, o ni [...]
|
123.
cabra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 zool [Capra sp] cabra. 2 hist [para lanzar piedras] pedrer m. 3 amer [brocha] dau amb trampa m. 4 amer [carruaje] cabriolé m, calessa. 5 amer [mozo del carro] descans m. 6 amer [burro de serrar] cavall m. 7 cabra de almizcle zool [almizclero] mesquer. 8 cabra de los Alpes zool [Capra ibex [...]
|
124.
ley
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ley a dreta llei. 19 hecha la ley, hecha la trampa feta la llei, feta la trampa. 20 la ignorancia de la ley no excusa su cumplimiento la ignorància de la llei no n'excusa el compliment. 21 ley antigua (o de Moisés, o mosaica) llei antiga (o de Moisès, o mosaica). 22 ley de bases dr llei de bases. 23 [...]
|
125.
parany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llaç(també fig. Ja has caigut al llaç) llacera(per a caçar conills) sendera, xarxa que hom posa a la boca d'un cau. envescada(fig.) ratera trampa llosellao lloseta cep(per a agafar guineus, llops, etc.) brell(per a caçar ocells) tela(íd.) bertrol, en la frase caure al bertrol (fig.). [...]
|
126.
pota
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
potes fig [caure en un engany] caer en la trampa (o en el lazo), tragar el anzuelo. 7 ensenyar (o treure) la pota fig enseñar la pata, asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja. 8 estar entre les potes dels cavalls fig [ésser menyspreat] estar a los pies de los caballos. 9 estirar la pota fig i fam [...]
|
127.
preparar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dinar. fer. Feia el sopar. condicionar, preparar una cosa en certes condicions. parar, posar una cosa en disposició de funcionar. Parar una trampa. Parar taula. Parar pis, casa. elaborar(un projecte, un sistema, etc.) estudiar, preparar curosament. Un sermó molt estudiat. madurar(tr.). Madurar un [...]
|
128.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, siempre me para en mitad de la calle. 7 [posar en disposició de funcionar] poner. 8 poner, tender. Parar un parany, poner (o tender) una trampa. Parar un cep, poner un cepo. 9 poner. Parar taula (o la taula), poner la mesa. 10 poner, instalar. Parar un llit al menjador, poner (o instalar) una cama en el [...]
|
129.
engany [o engan]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. estrafolleria estratagema farfolla, promeses enganyadores. arteria trafica(f.), maneig amb què es tracta d'enganyar algú. trampa parany truc trafolleria enredada trapelleria jugada putada(vulg.) ficció fingiment fal·làcia insídia picardia innocentada, allò que hom fa per enganyar algú el dia dels Innocents [...]
|
130.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellaro espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloureo cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |