1 1 v. tr. [LC] Arrambar (una cosa) per la part posterior. Varen acular el carro contra el marge. 1 2 v. tr. [LC] Posar en situació de no poder recular més. L'havien aculat de manera que la fugida era impossible. 2 intr. pron. [LC] Entossudir-se a no accedir a un desig o una pretensió, negar-se a tot arranjament. L'hereu s'aculava a no seguir el negoci. 3 1 intr. [LC] [TRA] [TRG] Un vehicle, una nau, agafar inclinació abaixant-se del darrere. La tartana anava massa carregada del darrere i aculava. 3 2 intr. [TRA] Una embarcació, tocar fons amb la popa en anar endarrere.
