El substantiu por pot anar seguit tant dela preposició de com dela preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides dela preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia dela t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.
Font: Gramàtica dela [...]
La denominació habitual d'aquest país és Micronèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Federats de Micronèsia.
El codi ISO que representa aquest país és FM.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l [...]
La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina.
El codi ISO que representa aquest país és CN.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i [...]
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova dela muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
Actualment, el topònim oficial dela capital de l'illa de Mallorca és Palma.
La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació dela Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
que no hi ha diftong
En situacions en què la i ola u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i ola u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]