Hi ha verbs dela segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
La sigla de comunitat autònoma és CA. Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres dela sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.
[...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so dela s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
Alguns verbs dela tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
persona del plural, el verb de l'oració relativa pot anar en tercera persona del plural o pot concordar amb el subjecte del verb copulatiu. Per exemple:
Uns dels que defensem/defensen l'actuació del govern legítim som nosaltres.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13 [...]
i fes-la entrar a casa.
En canvi, quan funciona com a verb intransitiu, significa fer crits. Per exemple:
No cridis, que em fa mal el cap.
En aquest cas, si hi introduïm un complement de persona, cal substituir-lo pels pronoms li o els, ja que es tracta d'un complement indirecte. Per exemple:
No [...]
Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l [...]