FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presentar-se. He esperat tres hores el meu cosí, i no ha comparegut. Les orenetes compareixen per la primavera. Quan ens posàvem a taula ha comparegut a dinar. Una cosa perduda, ésser trobada. Ja han comparegut les claus. Presentar-se en justícia. Presentar-se davant un no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (les ànimes dels morts, els dimonis), a comparèixer, a respondre. Evocar l'ànima del seu pare. Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació. Evocar un record. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de comparèixer en justícia, davant de notari, en un parlament, etc. Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparèixer. Obligació de tota persona, citada en forma per l'autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l'hora indicats per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en escrits (alguna cosa), fer-ne escriptura. Citar a comparèixer en judici mitjançant un edicte o ban. Condemnar en contumàcia. Intercalar (un full o un plec solt) dins una publicació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la forma. Formulat amb precisió, explícit, en deguda forma. Amb ordre formal de comparèixer. Una prometença formal. Afirmar quelcom en termes formals. Que té formalitat. És un home molt formal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a advertir o amonestar. En llenguatge eclesiàstic, carta amb la qual s'invita, sota certes penes, a palesar un fet. Citació a comparèixer davant un tribunal eclesiàstic sota pena d'excomunió. [...]