fer pudor ferumejar tufejar fer olor de resclosit fer una pudor que empesta pudir més que una guilla pudir com carn de vas(Alc.) saber(intr.), fer tal o tal olor. Aquest llard sap a ranci. empestar(intr.). Feia una pudor que empestava. empudegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pudir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pudir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 incert insegur indecís equívoc, moralment dubtós. Una conducta equívoca. tèrbol(fig.) sospitós suspecte problemàtic hipotètic larvat(med.), es diu dels casos dubtosos d'algunes malalties. ésser un cas de consciència, ésser, una cosa, moralment dubtosa. fer (una cosa) mala oloro pudir, no [...]

beguda una substància que s'hi ha produït químicament. pudor. 2 Fer olor: pudir. saber. Aquesta ampolla sap a petroli. flairar. Com flairen aquestes roses! flairejaro flairosejar, fer flaire. 3 Perdre l'olor: Esbravar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

d'haver de simular. Pudir. El noi vol fer de mecànic, perquè estudiar li put. Mirar de mal ull(una persona o una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa(Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir [...]