FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressament. En inform., signe d'un repertori acceptat per convenció que és clarament reconegut i que conté informació, tant si es presenta agrupat amb d'altres com aïllat. caràcter alfanumèric Caràcter que pertany a un joc que comprèn les lletres de l'alfabet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metalls Fondre'ls junts de manera que formin un aliatge. lligar les lletres d'un mot Lligar-les en escriure'l. Fer que (una salsa) adquireixi una certa consistència unint-ne adequadament els ingredients. Mira de lligar bé l'allioli. Incorporar un líquid a una pasta espessa d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Classes elementals, superiors. Conjunt dels estudiants d'una mateixa assignatura que assisteixen en dies i en hores assenyalats a les lliçons corresponents. Les classes de ciències, de lletres. Conjunt d'aquestes lliçons. Fer un professor la classe de nou a deu. Avui no hi ha hagut [...]
La sigla de comunitat autònoma és CA. Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres de la sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.
[...]
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
als seus corresponsals certificant que el portador té dret de retirar sobre el seu crèdit fins a una certa quantitat. carta partida Carta amb dues expedicions fetes sobre el mateix full, traçant entremig abans de separar-les les lletres a b c, o qualsevol dibuix a fi d'evitar les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tipus de lletra d'impremta. En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres que tenen traços ascendents o descendents respectivament, més una part de blanc, que evita la superposició entre dues línies consecutives no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bases de les lletres d'una ratlla, fins i tot de cossos diferents. línia de trasllat Línia que indica on continua una informació o on ha començat. línia en blanc Línia sense text utilitzada per a separar les parts d'una capçalera, els paràgrafs o diferents [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
, han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició es fa d'acord amb les regles generals de la separació sil·làbica. Per exemple:
ERAS-
MUS
IN-
CAVI
o
INCA-
VI
REN-
FE
[...]
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.