FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit en alguna de les llengües romàniques de la península Ibèrica i en caràcters hebreus o àrabs. Llengua no àrab, segons la denominació emprada pels parlants d'àrab en època medieval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col·lecció de plantes dessecades i premsades, sovint ordenades sistemàticament i generalment destinades a la investigació o a l'ensenyament. Obra medieval al·legòrica o moralitzadora que descriu les herbes i llurs virtuts guaridores o sobrenaturals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda catalana medieval que valia mig diner. Meitat d'algunes unitats monetàries. Moneda d'ínfim valor. no tenir ni una malla Ésser molt pobre. No tenir ni una malla ni un bri de palla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi medieval que es concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o la fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (la moneda) posant-hi més coure que el de llei. Especular aprofitant els desequilibris en els canvis monetaris i especialment entre les monedes de billó i les d'or i argent a l'època medieval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que empara la fabricació de moneda. Impost periòdic medieval establert per tal d'evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la rondalla. Subgènere narratiu de la rondalla. Conjunt de rondalles que presenten característiques comunes, en una mateixa època o lloc, etc. La rondallística medieval. La rondallística mallorquina. Estudi de les rondalles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escut militar medieval de forma rectangular. Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació. Obertura rectangular practicada a la part superior d'una paret o d'un envà, sobre una porta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda medieval que valia 2 diners. Diners en general. Peça de fusta que es transporta en rai. Mesura de capacitat per a rom i aiguardent, emprada a Menorca, equivalent a una quarta part de lliura menorquina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que es paga per a passar el riu amb una barca. Dret d'origen medieval exigit pel fisc o pels senyors jurisdiccionals per la utilització d'un servei públic de barca per a travessar un riu. [...]
