FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de valor doble de qualsevol moneda d'or, especialment el doble escut. Moneda d'or almohade de valor i pes de 2 masmudines. Moneda castellana medieval d'or, de pes i llei semblants als de les dobles almohades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tauler quadrat dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments cadascun, alternativament blancs i negres o de dos altres colors, en què es juga als escacs i a dames. Instrument cordòfon medieval de teclat molt primitiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casa d'estiueig situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí. Casa de camp de l'època romana. Gran casa rural que constitueix el centre d'un extens domini amb una explotació agrícola i ramadera, sovint d'origen medieval o antic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de bèsties reals o fantàstiques. Obra medieval al·legòrica o moralitzadora que descriu les bèsties i llurs costums. Gènere poètic aparegut modernament consistent en la tipificació de personatges humans per mitjà de la descripció d'animals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat de cònsol romà. Temps que durava aquesta dignitat. Càrrec de cònsol. Oficina d'un cònsol. Tribunal d'origen medieval per a entendre en els afers comercials de mar i terra. consolat de mar Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a les pedres, especialment a les inscripcions gravades en pedra. Que té la concisió pròpia de les inscripcions. Un estil lapidari. Una frase lapidària. Persona que té per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes. Obra medieval que descriu les pedres precioses i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que en una sèrie en té cinc davant seu, el que fa sis. Que és una de les sis parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Cinc sisens, 5/6. Casteller del sisè pis d'un castell humà. A l'època medieval, terç de croat d'argent equivalent a 6 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda catalana, unitat bàsica de l'or a l'època medieval i de curs a tota la Corona catalanoaragonesa. Moneda d'or i d'argent encunyada a Florència. Unitat monetària de les Antilles Neerlandeses i el Surinam. Unitat monetària dels Països Baixos anterior a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esclat magnífic d'una cosa que brilla, que resplendeix. El sol estava en la seva més gran esplendor. Magnificència 1 . L'esplendor medieval de la Corona d'Aragó. Apogeu, estat d'allò que ha aconseguit un alt grau de desenvolupament, de perfeccionament, de riquesa. Llavors [...]
