61.
lo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pl: los] art 1 [forma arcaica i dialectal de l'article el] → elpron [forma plena de el, darrere verb acabat en u o consonant] 2 [de persona] le, lo. Pengeu-lo!, ¡colgadle! (o ¡colgadlo!)3 [de cosa] lo. Agafeu aquest paquet i porteu-lo a casa meva, coged este paquete y llevadlo a mi casa. [...]
|
62.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los [...]
f 1 anat oreja. 2 [estructura interna] oído m. Em fa mal l'orella, me duele el oído. 3 [bona oïda] buen oído m. Tenir orella, tener buen oído. 4 [d'una sabata] oreja. 5 [d'un martell] oreja. 6 [nansa] oreja. 7 [d'una butaca] oreja. 8 agr [orelló] orejera, vertedera. 9 bot [gírgola] seta [del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro. 20 escoltar amb totes les seves orelles fig i fam [escoltar atentament] ser todo oídos. 21 escurar-se les orelles [treure la cera] limpiarse los oídos. 22 estirar les orelles a algú fig [castigar] calentar las orejas a alguien, tirar de las orejas a alguien. 23 estirar l'orella al gat fig [jugar a cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat grisa bot [H. lacunosa] oreja de gato negra. 33 orella de Judes bot [Auricularia auricula-judae] oreja de Judas. 34 orella de llebre bot [Otidea leporina] oreja de liebre. 35 orella de mar zool [Haliotis sp] oreja marina (o de mar). 36 orella de rata bot [pelosella] vellosilla, oreja de ratón. 37 orella d'os bot [Ramonda myconi] oreja de oso, hierba tosera, hierba peluda. 38 parlar a cau d'orella hablar al oído. 39 penjar-se a les orelles de fig [demanar amb insistència] estar dando (o dar) la lata a. Quan vol alguna cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix, cuando quiere algo, está dando la lata a quien sea hasta que lo consigue. 40 qui tingui orelles que hi senti al buen entendedor pocas palabras bastan (o con pocas palabras basta). 41 tancar l'orella a fig i fam [no fer cas] cerrar los oídos a. 42 veure's les orelles fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 43 veure's les orelles fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. 44 xiular-li les orelles fig i fam zumbarle (o silbarle) los oídos. |
63.
sis
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 seis. Ahir va fer sis anys, ayer cumplió seis años. adj i m i f 2 [sisè] sexto -ta, seis. És la sis de la classe, es la sexta de la clase. m i f plinv 3 seis. Les sis últimes, las seis últimas. 4 les sis [hora] las seis. 5 tenir sempre un sis o un as fig i fam tener siempre un mal u otro. [...]
|
64.
intenció
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'agredir-me, se me acercó con intención de agredirme. 6 amb la més bona intenció con la mejor intención. 7 amb quina intenció? ¿con qué intención (u objeto)?8 bona intenció buena intención. 9 curar de primera, de segona intenció med curar de primera, de segunda intenció. 10 de bones intencions, l'infern n'és [...]
|
65.
olla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 olla de pressió (o olla exprés) olla a (o de p fr) presión (u olla exprés). 12 olla dels pobres [pràctica caritativa] sopa, sopa boba. 13 olla podrida gastr olla podrida. [...]
|
66.
oca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o bravo), ánsar campestre. 7 oca [vulgar] ornit [A. anser] ganso (o ánsar, u oca) [común]. [...]
|
67.
proveir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [de robes, viandes, etc] proveer, abastecer. 2 [un càrrec, un ofici] proveer, cubrir. Proveir la plaça de vigilant, proveer la plaza de vigilante. 3 [algú d'una plaça] conceder (u otorgar, o adjudicar) [la plaza o el cargo de]. L'han proveït d'escombriaire, le han concedido la plaza de [...]
|
68.
setanta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 setenta. Setanta vegades, t'ho he dit!, ¡te lo he dicho setenta veces!2 setanta-un, -dos, -tres setenta y uno, y dos, y tres. adj i m i f 3 [setantè] setenta, septuagésimo -ma. La pàgina setanta, la página setenta. 4 setanta-unè (o -u) -dosè, -tresè septuagésimo primero, segundo, tercero [...]
|
69.
pres
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
xocolata pastilla (u onza) de chocolate. 21 presa d'hàbit [d'un religiós] toma de hábito. [...]
|
70.
torna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, esta lana da poco de sí porque es muy gruesa. 9 no tenir altres tornes [no tenir altre remei] no haber (o no tener) más (u otro) remedio. [...]
|