61.
lo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pl: los] art 1 [forma arcaica i dialectal de l'article el] → elpron [forma plena de el, darrere verb acabat en u o consonant] 2 [de persona] le, lo. Pengeu-lo!, ¡colgadle! (o ¡colgadlo!)3 [de cosa] lo. Agafeu aquest paquet i porteu-lo a casa meva, coged este paquete y llevadlo a mi casa. [...]
|
62.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los [...]
|
63.
sis
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 seis. Ahir va fer sis anys, ayer cumplió seis años. adj i m i f 2 [sisè] sexto -ta, seis. És la sis de la classe, es la sexta de la clase. m i f plinv 3 seis. Les sis últimes, las seis últimas. 4 les sis [hora] las seis. 5 tenir sempre un sis o un as fig i fam tener siempre un mal u otro. [...]
|
64.
intenció
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'agredir-me, se me acercó con intención de agredirme. 6 amb la més bona intenció con la mejor intención. 7 amb quina intenció? ¿con qué intención (u objeto)?8 bona intenció buena intención. 9 curar de primera, de segona intenció med curar de primera, de segunda intenció. 10 de bones intencions, l'infern n'és [...]
|
65.
olla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 olla de pressió (o olla exprés) olla a (o de p fr) presión (u olla exprés). 12 olla dels pobres [pràctica caritativa] sopa, sopa boba. 13 olla podrida gastr olla podrida. [...]
|
66.
oca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o bravo), ánsar campestre. 7 oca [vulgar] ornit [A. anser] ganso (o ánsar, u oca) [común]. [...]
|
67.
proveir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [de robes, viandes, etc] proveer, abastecer. 2 [un càrrec, un ofici] proveer, cubrir. Proveir la plaça de vigilant, proveer la plaza de vigilante. 3 [algú d'una plaça] conceder (u otorgar, o adjudicar) [la plaza o el cargo de]. L'han proveït d'escombriaire, le han concedido la plaza de [...]
|
68.
setanta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 setenta. Setanta vegades, t'ho he dit!, ¡te lo he dicho setenta veces!2 setanta-un, -dos, -tres setenta y uno, y dos, y tres. adj i m i f 3 [setantè] setenta, septuagésimo -ma. La pàgina setanta, la página setenta. 4 setanta-unè (o -u) -dosè, -tresè septuagésimo primero, segundo, tercero [...]
|
69.
pres
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
xocolata pastilla (u onza) de chocolate. 21 presa d'hàbit [d'un religiós] toma de hábito. [...]
adj i m i f 1 [privat de llibertat] preso -sa. f 2 [acció de prendre] toma, tomadura p fr. Presa de contacte, toma de contacto. 3 [conquesta] toma, conquista. La presa d'una fortalesa, la toma de una fortaleza. 4 [de caça] presa. 5 med toma. En tres preses, en tres tomas. 6 elect [connexió] toma. 7 mar angaria. 8 tecnol [conducte d'aigua, aire, electricitat] toma. 9 tecnol [enduriment] endurecimiento m, fraguado m. 10 constr [en un riu, un estany] presa, embalse m. 11 de presa [ocell] de presa. 12 fer presa fig hacer presa. 13 presa de consciència toma de conciencia. 14 presa de contenció constr presa de contención (o de regulación). 15 presa de corrent elect toma de corriente (o toma). 16 presa de dades inform toma de datos. 17 presa de possessió [d'un càrrec] toma de posesión. 18 presa de terra [d'una antena] toma de tierra. 19 presa de vel [d'una monja] toma de velo. 20 presa de xocolata pastilla (u onza) de chocolate. 21 presa d'hàbit [d'un religiós] toma de hábito. |
70.
torna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, esta lana da poco de sí porque es muy gruesa. 9 no tenir altres tornes [no tenir altre remei] no haber (o no tener) más (u otro) remedio. [...]
|