Resultats de la cerca frase exacta: 52
|
21.
xare
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Raqueta ovalada, amb les cordes poc tibants, utilitzada en un joc de pilota basc. Modalitat de joc de pilota que es disputa en un trinquet fent servir el xare i en partits per parelles. [...]
|
|
22.
vascó vascona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Individu d'un poble basc preromà establert al territori de l'actual Navarra, a l'extrem nord-est de Guipúscoa i en unes petites contrades de La Rioja i l'alt Aragó. Relatiu o pertanyent als vascons. [...]
|
|
23.
ergatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]
|
|
24.
instrumental
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
. Complement instrumental. Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc o el sànscrit, indica el mitjà amb què és efectuada l'acció designada pel verb. Cas instrumental. [...]
|
|
25.
gramàtic gramàtica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
gramàtica del basc. gramàtica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars. Text que recull la descripció d'una llengua. He comprat una gramàtica del txec. Teoria o model d'anàlisi de l'estructura de les [...]
gramātic gramātica
|
|
26.
derivar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
canal. Fer provenir (una cosa) d'un origen, d'una causa. Alguns romanistes deriven el basc del llatí. Tenir l'origen en algun lloc, en alguna causa, etc. D'aquí deriven totes les seves desgràcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de l'estómac. El [...]
|
|
27.
ordre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
'una manera que no té cap ni peus. ordre dels mots Ordre gramatical habitual amb què es disposen els mots o els constituents d'una frase en una llengua determinada. L'ordre dels mots del basc és subjecte-objecte-verb. Sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i [...]
|
|
28.
Comunitats autōnomes de l'Estat espanyol
Font
Fitxes de l'Optimot
Autōnoma de Catalunya
Ciutat Autōnoma de Ceuta
Comunitat Autōnoma d'Extremadura
Comunitat Autōnoma de Galícia
Comunitat de Madrid
Ciutat Autōnoma de Melilla
Comunitat Autōnoma de la Regiķ de Múrcia
Comunitat Foral de Navarra
Comunitat Autōnoma del País Basc
Comunitat Autōnoma de La Rioja
Comunitat [...]
|
|
29.
topōnims i gentilicis histōrics
Font
Fitxes de l'Optimot
: numantí -ina
Numídia: númida
País Basc: čuscar -a
Peiteu: peitaví -ina
Pčrsia: persa
Prússia: prussiā -ana
Sabā: sabeu -ea
Samaria: samaritā -ana
Samni: samnita
Siam: siamčs -esa
Silčsia: silesiā -ana
Síria (antiga): siri síria
Sumčria: sumeri -čria
Tartāria: tārtar
Tartessos: tartessi -čssia
Tebes: tebā [...]
|
|
30.
labortā
Font
Diccionari catalā-castellā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
m [dialecte del basc] labortano. [...]
|
gramātic gramātica
1 m. i f. [FL] [LC] [PR] Persona versada en gramātica.
2 1 f. [FL] Cičncia que estudia i descriu l'estructura de les llengües o d'una llengua en particular.
2 2 [FL] gramātica comparada Lingüística comparada.
2 3 [FL] gramātica descriptiva Gramātica basada en els usos lingüístics reals sense considerar-ne el grau de correcciķ.
2 4 [FL] gramātica histōrica Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats per una llengua al llarg del temps.
3 1 f. [FL] Sistema fonolōgic, morfolōgic, sintāctic, semāntic i lčxic d'una llengua. La gramātica del basc.
3 2 [FL] gramātica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars.
4 f. [FL] Text que recull la descripciķ d'una llengua. He comprat una gramātica del txec.
5 1 f. [FL] Teoria o model d'anālisi de l'estructura de les llengües. La gramātica de Port-Royal. La gramātica de Chomsky.
5 2 [FL] gramātica estructural Gramātica basada en l'estructuralisme.
5 3 [FL] gramātica funcional Funcionalisme 3.
5 4 [FL] gramātica generativa Generativisme.
5 5 [FL] gramātica oracional Gramātica que té com a unitat d'anālisi l'oraciķ.
5 6 [FL] gramātica textual Gramātica que descriu els fenōmens lingüístics que ultrapassen el marc de l'oraciķ.
6 1 f. [FL] [LC] Conjunt de normes relatives a l'estructura d'una llengua que s'han de seguir per a parlar-la i escriure-la correctament. Avui estudiarem ortografia i gramātica.
6 2 f. [FL] Ús de la llengua d'acord amb les normes de la gramātica. Dues faltes d'ortografia i una de gramātica.
6 3 [FL] gramātica normativa [o gramātica preceptiva] Gramātic 6 1.
7 f. [LC] Elements o principis d'una cičncia o art.