FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Pholiota, de l'ordre de les cortinarials, gairebé sempre lignícola, de carpòfor carnós, que sovint conserva, en forma d'esquames, restes del vel. foliota de carbonera Foliota de barret viscós, abundant en els llocs on hi ha hagut foc (Pholiota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malura produïda per un ascomicet, que redueix la fotosíntesi i debilita la planta atacada. Bolet del gènere Capnodium, del grup dels ascomicets, que creix sobre les fulles i els branquillons de diverses plantes, aprofitant exsudats produïts per la picada d'insectes o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les teleforals, força gros, de barret i cama de color gris brunenc, de carn molsuda però dura i amarga, i himeni en tubs blancs i curts, comestible en fase molt jove, que viu en pinedes de baixa altitud, sovint no gaire lluny de la costa (Boletopsis leucomelaena). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
europaeus). Cuereta. Bolet del grup dels lactaris, de l'ordre de les russulals, de barret convex, després aplanat o infundibuliforme, de color groguenc o lleugerament ataronjat, amb zones concèntriques més fosques, ocràcies o vermelloses, de làtex blanc i gust molt picant i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que malalteja d'alguna part del cos. Tocat del pit. Tocat de poagre. estar tocat [o estar tocat del cap, o estar tocat de l'ala, o estar tocat del bolet] No estar bé del cap, no ésser-hi tot. Que comença a sentir els efectes d'una malura, a passar-se a causa d'una macadura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, que comprèn molts representants lignícoles, de carn sovint dura i imputrescible, d'himeni llis, amb porus o amb agulles, com ara els bolets de soca, la pipa i el bolet d'esca, i alguns bolets comestibles, com els peus de rata, la sabatera, el rossinyol i el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, d'olor com de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina oberta a la part alta de la cama en forma d'anell o de garlanda, comestible però una mica amargant, freqüent a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Mycena, de l'ordre de les tricolomatals, en general de mida petita, de barret conicocampanulat i peu llarg i esvelt. micena de les pinyes Micena de barret cònic i coloració rosada, que viu sobre les pinyes (Mycena seynesii). micena neta Micena de barret rosat o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Helvella, de l'ordre de les pezizals, amb barret lobulat, en forma de sella de muntar, i cama llisa o irregularment solcada, comestible un cop ben cuit. moraga elàstica Moraga de cama llisa i barret ocre pàl·lid (Helvella elastica). moraga vera Moraga de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Amanita, subgènere Amanitopsis, de l'ordre de les agaricals, amb volva, sense anell i amb el marge del barret pectinat. pentinella mediterrània Pentinella comestible, robusta i carnosa, freqüent a terra baixa (Amanita mairei). pentinella vera Pentinella [...]
