FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible del gènere Agaricus, de l'ordre de les agaricals, sobretot l'espècie A. bisporus, semblant al camperol, de barret convex, blanc o gris brunenc, cama amb anell ascendent i carn abundant i fragant, que es conrea sobre un substrat orgànic i es comercialitza abans que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi del camp. Costums camperols. Flors camperoles. Pagès, pagesa. Un camperol. Una camperola. Relatiu o pertanyent als pagesos. Bloc obrer i camperol. Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, de barret blanquinós, anell descendent i làmines de color rosa viu, abans de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les russulals, de carn compacta, el color de la qual vira, quan s'exposa a l'aire, de blanquinós a roig, a gris o a negre. carboner gros Carboner de làmines molt separades, que enfosqueix a roig i després a negre (Russula nigricans). carboner petit Carboner [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible del gènere Leccinum, de l'ordre de les boletals, de cama aspra, amb granulacions i barret bru vermellós o bru grisenc, la carn del qual, un cop tallada, s'oxida i vira sovint cap a tonalitats vermelloses, vinoses o negrenques. molleró rogenc Abró . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment de roca que ha estat arrodonit pel fregadís en anar rodolant emportat per un corrent d'aigua, per l'embat de les ones, etc., que en granulometria té entre 4 i 64 mil·límetres de diàmetre. palet de tambor Bolet del gènere Tulostoma, de l'ordre de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Tuber, de l'ordre de les pezizals, amb fructificacions amb aspecte de tubercle, que madura sota terra, amb algunes espècies molt apreciades com a condiment. tòfona blanca [o tòfona d'estiu] Tòfona d'interior blanquinós (Tuber aestivum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
centímetres de llargada, amb el dors i els flancs amb línies obliqües, sinuoses, blaves i vorejades de negre i el marge posterior de l'opercle també negre, amb un barbelló molt curt sota el maxil·lar inferior (Umbrina cirrosa). Bolet de l'ordre de les agaricals, bon comestible, al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col d'una raça cultivada, molt propera del bròquil, d'inflorescència extraordinàriament desenvolupada que es menja quan encara és poncella i presenta una massa carnosa gairebé sempre blanca (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora). Bolet del grup dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Clitocybe, de l'ordre de les tricolomatals, sovint no gaire molsut, deprimit o en forma d'embut, amb làmines primes i denses, sovint decurrents, de color generalment pàl·lid, que inclou espècies comestibles com les candeles i les tasses, i espècies no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels estrígids, de mida mitjana, cap arrodonit, ulls negres i plomatge fosc, rapinyaire sedentari i nocturn, que viu en tota mena de boscos (Strix aluco). [fem. gamarussa] Persona toixa, bestiota. Bolet de soca del grup dels basidiomicets, d'himeni amb porus i amb [...]
