FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anió de fórmula S2O4²-. ditionit de sodi Sal, de fórmula Na2S2O4, emprada com a reductor en tintoreria i en l'operació de blanqueig en la indústria tèxtil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre l'aspecte de vidre. La mirada de la vella s'ha envidriat. Els ulls del cadàver s'envidriaran. Esdevenir rígid, trencadís. La verdura s'ha envidriat. Envidriar-se el suro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (un líquid, una substància pulverulenta) formi grumolls. Una evaporació ràpida agrumolla l'esmalt. Un líquid, una substància pulverulenta, formar grumolls. La llet s'ha agrumollat. Heu de tenir cura que la sèmola no s'agafi ni s'agrumolli. La pols s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]