FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ventre. Posar en confusió, derrotar. Les objeccions de l'adversari el van desbaratar completament. L'enemic fou completament desbaratat. Aquest noi com es desbarata: no sembla pas aquell mateix xicot tan assenyat que vam conèixer un any endarrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels làrids, de la mida d'una gavina, de plomatge gris i blanc, amb les plomes del cap negres a l'estiu i bec completament negre, que viu a les platges i als arrossars (Gelochelidon nilotica). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar completament. No sap departir ver de fals. Departir l'or de l'argent. A Bulgària, el grup dels liberals es departia en tres faccions. Ell s'ha departit de la seva prudència habitual. Departir-se de l'estimada. Conversar1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre, deformar, desballestar, gastar, (alguna cosa) posant-la en tan mal estat que no és bona per a res, que no es pot aprofitar, que no té adob possible. Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.). Derrotar (l'enemic) deixant-lo completament malmès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conèixer. Ell desconeix completament la qüestió. No reconèixer (una persona o cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt. Estava tan desfigurat, que el vaig desconèixer. Et desconec, noi: com t'has tornat! No reconèixer (una qualitat, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels alàudids, d'uns 15 centímetres de llargada, amb el plomatge terrós a les parts superiors i amb l'abdomen completament blanc (Calandrella brachydactyla). terrerola rogenca Ocell de la família dels alàudids, amb el pit i els flancs finament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envergar; l'efecte. Amplària d'una vela envergada. Distància entre les puntes de les ales quan l'ocell les té completament desplegades. Distància mínima entre els extrems de les ales d'una aeronau. L'envergadura d'un aeroplà. Un esperit de gran envergadura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda. Un torrent de lava. Un torrent de llàgrimes. Barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l'aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua. sap el vent i no sap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
colgar-te, pren un got de llet. El sol, davallar sota l'horitzó, pondre's. El sol surt per llevant i es colga a ponent. Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L'aigua colgava tots aquests horts. Arrambar terra [...]
