)
22'' (22 segons)
El signe % es pot escriure separat per un espai fi de la xifra que acompanya o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:
5 % (5 per cent)
Precedit d'una xifra, tant es pot utilitzar el símbol com la paraula o l'expressió que representa [...]
Els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l'apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l'apòstrof en casos com els següents:
Les citacions:
El director va qualificar [...]
de la paraula persona si crea problemes d'inadequació semàntica. Per exemple, no és el mateix dir perfil de la persona diplomàtica ('persona que actua amb diplomàcia') que perfil del diplomàtic o diplomàtica ('persona que exerceix la tasca de diplomàtic').
[...]
.
En un mateix document s'ha d'evitar barrejar les diferents abreviacions (ptes., ESP).
Finalment, cal tenir en compte que tant el símbol com l'abreviatura s'usen al costat d'una quantitat escrita en xifres. Si la quantitat apareix escrita amb lletres, aleshores cal escriure sencera la paraula [...]
vegades van seguides de dos punts. En aquests casos, la paraula següent va amb majúscula inicial. Per exemple:
Manifesten:
Que el senyor Joan Coma Martí és propietari de l'habitatge...
En les cartes, després de la salutació de l'inici, que acostuma a anar seguida de coma, de vegades s'utilitzen els [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de [...]
altra paraula, els articles el i la i la preposició de s'apostrofen o no d'acord amb les regles generals d'apostrofació dels mots sencers: el PIB, l'INCAVI, la NASA, l'UCI, l'UNICEF, de RENFE, d'IVA.
Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si la sigla [...]
Els dos punts (:) són un signe gràfic que serveix per introduir informació. Es col·loquen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i deixant-ne un abans de la següent.
Els usos principals dels dos punts són els següents:
1. Introdueixen una enumeració d'elements, tant si l [...]
com una paraula es poden escriure amb totes les lletres majúscules o només amb la lletra inicial majúscula. Per exemple:
IVAM o Ivam (Institut Valencià d'Art Modern)
RENFE o Renfe (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles)
Excepcionalment, algunes sigles que es poden llegir com un mot s [...]
El punt (.) és un signe gràfic que representa una pausa llarga. Aquest signe tipogràfic se situa sense deixar cap espai darrere de la paraula que el precedeix i deixant-ne un abans de la següent.
Els usos principals del punt són els que s'expliquen a continuació:
1. S'escriu al final d'una [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).