FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta que sol haver-hi a les esglésies catòliques, amb un seient per al confessor i una obertura o finestreta per on el penitent des de fora pot dir la seva confessió a l'orella del sacerdot sense ésser sentit per ningú més. Llibre que ajuda a preparar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall consistent en un marc travessat per un eix proveït d'una o més pues fixat a un dels caps d'un cinturó, a l'orella d'una sabata, etc., i per on es fa passar l'altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o arbustives, de fulles enteres o poc dividides, flors sovint irregulars amb els pètals soldats, i fruit generalment en càpsula, representada sobretot als països tropicals, a la qual pertanyen l'orella d'ós i diverses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua corrent, les fulles agitades pel vent, etc., fer sentir una fressa suau. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se. Obeir sense murmurar. Els alumnes començaren a murmurar. Dir en veu baixa. Li murmurava paraules dolces a cau d'orella. Enraonar dient mal d'algú. Hem d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desplaent al tacte perquè té la superfície plena de desigualtats. Aquesta pedra, poliu-la més, que encara és aspra. Una roba aspra. Que produeix una sensació anàloga als altres sentits. Una fruita aspra al paladar. Una veu aspra a l'orella. Rude, difícil, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eix ossi del caragol de l'òrgan de l'oïda. Os de l'orella mitjana d'amfibis, rèptils i ocells, situat entre el timpà i la finestra oval. Eix intern de la closca dels mol·luscos gastròpodes. Element columnar o arrodonit, existent en els esporangis de certs mixomicets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suggeriment, insinuació, instigació. Prestar l'orella a les suggestions d'algú. Fet de venir a la pensa una idea o intimació capaç de produir una reacció automàtica com ara l'acompliment de certs actes, la percepció de certes sensacions. Procés [...]
