L'ordenació alfabètica és el resultat de disposar un seguit d'elements seguint l'ordre de les lletres de l'alfabet. Aquest sistema d'ordenació es pot aplicar a paraules, sintagmes o grups de mots, noms de persona, noms de lloc, títols, etc. Es tracta d'una ordenació convencional que segueix unes pautes preestablertes i que facilita l'organització i la localització de la informació.

L'alfabet en català és el següent:

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

Per ordenar alfabèticament, però, també cal tenir en compte aquests aspectes:

1. Hi ha un grup de lletres i dígrafs que no apareixen en l'alfabet i que mereixen una sèrie de consideracions. Són aquests: ç, ll, l·l, el grup ny, el grup ch i la grafia castellana ñ.

En l'ordenació alfabètica, la ç es tracta com si fos una c, de manera que en la llista alfabètica podem trobar alternats mots amb c i amb ç. En cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè l'un porta c i l'altre, ç, es col·loca en primer lloc el que duu c:

llenca
llença
llençar
llenceria
llençol

El dígraf ll es tracta com si fossin dues lletres, dues eles seguides. Passa el mateix amb el dígraf l·l. Per això en la llista alfabètica podem trobar alternats mots amb ll i amb l·l. En cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè l'un porta ll i l'altre, l·l, es col·loca en primer lloc el que duu ll:

El grup ny també s'ordena tenint en compte que es compon de dues grafies, n i y. Per exemple:

canut
canya

El grup ch es considera també una seqüència de dues lletres, c i h. Per exemple:

cendra
chardonnay
cinta

La ñ espanyola es tracta com si fos una n, de manera que en la llista alfabètica podem trobar alternats mots amb n i amb ñ. En cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè l'un porta n i l'altre, ñ, es col·loca en primer lloc el que duu n:

2. Els mots que porten guionet s'ordenen com si no en duguessin; és a dir, quan ordenem, no hem de tenir en compte aquest guionet (excepte si es tracta de noms propis). Per exemple:

giragonsa
gira-sol
girat

En els noms propis compostos en què el segon element, en majúscula, està unit al primer per un guionet, es considera que el guionet fa de frontera de mot. Així doncs, cal considerar que els noms propis compostos estan formats per dos mots independents i no per un sol mot, de manera que, quan s'ordena, cal fixar-se en el primer mot. Per exemple:

Oliver-Martí, Anna
Olivera, Joan

3. En cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè un dels dos té algun caràcter no alfabètic (guionet, accent gràfic o dièresi) o va en majúscula, el que té el caràcter no alfabètic o va amb majúscula s'ha de col·locar en segon lloc. Per exemple: