51.
gastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, gastar els diners pròdigament. malgastar(->) tirar la casa per la finestra, gastar excessivament. allargar (o estirar) més el braç que la màniga, gastar més del que les possibilitats d'un permeten. estirar més els peus que la flassada, íd. (Alc.) granejar. Des que ha tret la rifa, com [...]
|
52.
començament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Des del començament: D'entrada. El nou director, d'entrada, ha despatxat la secretària. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
53.
fortificació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp. contraatacs, línies fortificades que els assetjats oposen als atacs dels assetjants. vall(m.) o fossat, excavació defensiva al voltant d'una fortalesa. trinxera, vall estret que serveix per a protegir-se els soldats. escarpa [...]
|
54.
fàcil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, fàcil d'arribar-hi, d'anar-hi. manejadís, fàcil de manejar. aprenedor, fàcil d'aprendre. Per a un català, el francès és una llengua força aprenedora. senzillo simple. És un càlcul molt senzill. obvi, fàcil d'entendre. fluid(fig.). Un estil fluid. accessible, de fàcil accés. Des d'aquí, aquella [...]
|
55.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Discrepància. 2 Pacte pel qual cessen desavinences entre persones. pacte ajust. Vàrem fer un ajust amb ell i des de llavors vivim en pau. conveni convinença avinença convenció concert. Feu concert amb el rei de França. concertació concòrdia, acord per estipulació o convinença. componiment. Després de [...]
|
56.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
guaitar des de dins. espiera, íd.; també forat en el revestiment d'una sitja de carbó, que serveix per a avivar el foc. ratadura, forat fet en una roba, un paper, etc., per una rata. embornal, forat de desguàs d'una nau, calçada, etc. Em van caure les claus en un embornal de davant de casa teva. dull [...]
|
57.
soroll 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Des del carrer, se sentia el murmuri de les beates que resaven el rosari. El mormoleig del rierol. El mormol de les fulles mogudes per l'oratge. petament. Petament de dents. El petament d'una porta que es tanca d'una ventada. pet(en sentit ampli), soroll sec [...]
1 → so. bruit brogit o brogiment eixordadissa, soroll que eixorda. remor o remoreig fressa, soroll continuat. bum-bum, íd. baluern, soroll fort, tro. bonior. La bonior d'un abell, de la multitud. renou o enrenou, soroll de coses mogudes (mobles, objectes pesants, etc.). rebombori o xivarri, soroll que mou una colla esvalotada. esclafit o esclafiment. L'esclafit del tro. estrèpit o fragor, soroll molt fort. terrabastall, soroll que fa una cosa grossa en caure. estridor, soroll estrident. espetec, soroll com d'una petita explosió. petarrelleig, espetecs. esclat, soroll d'una cosa que esclata. esvalot (→) cridòria (→) retrò, retruny o retrunyiment, soroll com d'un tro. brum, soroll sord del vent. brunzit, brum, brunziment o brunzidera, el soroll que fa una cosa que talla l'aire, com una fletxa. bufor, soroll llunyà, precursor de la pedregada. barbull, brogit, murmuri. borbolleig, soroll d'un líquid que s'agita o bull. borborigme, soroll produït pels gasos als budells. bram o bramul, bruel o braol, soroll del vent tempestuós, de la mar avalotada. borinor, soroll sord i llunyà, precursor de la tempesta. grunya, soroll de trons llunyans. clapoteig, soroll lleu que fa un líquid agitat. grinyol. Aquesta porta fa un grinyol cada vegada que s'obre. cruixit. El vestit de seda feia uns petits cruixits. Quan passo per aquí, el parquet fa un cruixit. garranyic, soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos objectes. murmuri, mormol o mormoleig. Des del carrer, se sentia el murmuri de les beates que resaven el rosari. El mormoleig del rierol. El mormol de les fulles mogudes per l'oratge. petament. Petament de dents. El petament d'una porta que es tanca d'una ventada. pet (en sentit ampli), soroll sec que fa una cosa en trencar-se, badar-se, esclatar. ronc, el soroll que fa o com el que fa una persona que ronca. remugueig o remugó, com el soroll que fan les bèsties quan remuguen. ruflet, com el que fa l'aire en sortir violentament pel nas. Els ruflets del vent. roncor, soroll continuat del mar agitat i semblants. rondineig, com el de l'aire entre les fulles. trepig, soroll de peus que trepitgen, que caminen. tro, soroll d'una forta explosió. bullícia (→), soroll de gent que es mou alegrement. xerric, soroll com de les rodes no greixades d'un carro. xauxineig, soroll d'una vianda que es cou lentament. xiuxiueig, soroll com de persones que xiuxiuegen o de coses que xiuxiuen. 2 Molts noms de sorolls són onomatopeics (imitatius): pum (explosió) puf (xoc de coses flonges) paf (xoc de coses dures) patapam, expressa l'encert d'un tret, d'un cop. pataplaf, patapluf, pataplum, patatuf o patatum (d'una cosa que cau i xoca violentament a terra o contra un objecte) patatxap o patatxup (d'una cosa que cau, esp. a l'aigua) tic-tac (d'un aparell de rellotgeria o semblant) xec o xac (d'un cop) bum-bum, soroll sord i confús, continuat. fru-fru (com el que fa un vestit de seda) gloc-gloc o gluc-gluc (com el d'un líquid que surt d'una ampolla) flist-flast (com el de dues bufetades) pif-paf, íd. nyac (com d'una mossegada d'un animal gros) nyic-nyic, soroll insistent i desagradable. nyeu-nyeu, escarneix el parlar d'una persona hipòcrita o xafardera. nyigo-nyigo, escarneix el so d'un violí mal tocat. zas, soroll d'una cosa que es fa moure ràpidament dins l'aire. xiu-xiu, la remor d'una conversa tinguda en veu molt baixa. xup-xup, soroll d'un suc posat a un foc petit. xap, soroll d'un cos que cau tot llarg a terra o a l'aigua. xip-xap, imita el xipolleig d'una massa líquida. trip-trap, soroll de batecs forts del cor. tric-trac, soroll d'una sèrie de xocs ritmats. taf-taf, imita el soroll d'un motor d'explosió. Ant. Silenci. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |